Fer-se vell és un oi! Amb l’edat empesa se’ns fa malbé el cos i la ment. És cert que hem aconseguit vèncer el pas del temps, vivim més, si, però amb les facultats espanyades. En realitat el que hem fet és afegir anys amb la salut limitada.
La medicina ja pot aplicar tractaments i coneix l’estil de vida adequat per envellir més lentament i amb menys risc d’emmalaltir. El pròxim pas és viure més i millor, ser vells i estar sans a la vegada, amb el cap clar i el cos poc tocat, quan en tinguem 80 que sigui com tenir-ne 50, de manera que en els pròxims decennis una part important de la població, pugui viure més de cent anys estant bons de salut.
Les ciències i les intel·ligències avancen que és una barbaritat, si aconsegueixen aturar els mecanismes del procés d’envelliment, és factible imaginar un futur encara llunyà, en què la vida serà perenne i no mortal.
El dia que puguem triar viure per sempre, sense fi, i encara que hi hagi pocs difunts, les dites que fan referència a la mort continuaran tenint significat com: «ha fet els ous enterra, estirar la pota, passar a millor vida o perdre la vida». «Carregar a algú el mort o riure's del mort i del qui el vetlla».
Conservaran la seva utilitat expressions com: «hores mortes», hores d'inacció, de manca de delit. «Es mort», una peça de ferro o pedra submergida, on s'amarra una embarcació. «Un poble de mala mort», que no té res d’interès. Et diran «ets un mort» si ets flac per jugar a futbol. Pot «deixar-me mort» el que dius o estar mort/a de tant de córrer i també, de gana o de set, o relaxar-te «fent es mort», aguantar-te estirat cara enlaire, surant damunt l'aigua.
Esperem que la nostra estimada llengua no sigui una llengua morta. Vostè i jo, escrivint-la i parlant-la podem ajudar a que no es pugui morir mai i els que la volen esmicolar no tinguin èxit.