En una ocasió en què havia acudit a una barberia tradicional del carrer Blanquerna -ja desapareguda-, vaig trobar la barrera baixada i sobre ella un cartell que deia: «Tancat per malestar». No deia tancat per indisposició o per malaltia, sinó per malestar.
Tothom, en cada circumstància, és conscient del que significa el malestar, que pot ser físic, social, psíquic o existencial. A mi, davant l’avís del barber, em va venir al cap El malestar en la cultura de Sigmund Freud -deformació professional, sens dubte-, i, tot d’una, em va envair un cert desassossec en témer que la cultura, la civilització o la societat d’avui ja no sigui un contrapès a les pulsions individuals, sinó que aquesta cultura hagi esdevingut ella mateixa pura pulsió.
I d’un desassossec a un altre. Per la salut actual i futura de l’estat del benestar. Contínuament el veiem qüestionat, no tant en els discursos que cotitzen en les urnes, com en els fets, en el dia a dia d’unes prestacions i uns serveis insuficients, d’una educació utilitarista que descuida l’humanisme, d’una sanitat i una justícia que comparteixen lentitud i demora, d’una inaccessibilitat a l’habitatge, d’un ambient polític tòxic i d’un medi ambient tocat.
Qualsevol dia, sobre la barrera de l’estat del benestar, pot aparèixer un cartell que digui: tancat per malestar.