Fa 400 milions d'anys, ja passaven moltes coses. Uns continents terrestres molt diferents als actuals, derivaven sediments que queien al mar. Podem imaginar lleugeres partícules d'argiles, portades pel vent o les pluges, enfonsant-se lentament per acabar dipositades unes sobre les altres.
La pressió, la immobilitat i el temps infinit, ho convertiria en roques que les forces orogèniques farien emergir molt més tard. Son el substrat geològic de la part més antiga de la tramuntana de l'illa. Es mostren de color fosc al Cap Negre o a Favàritx.
Mentre aquells remots materials feien la gènesi de la futura Menorca, hi havia algunes algues que temptejaven la seva colonització cap a la part terrestre, enmig d'una atmosfera molt carregada de CO2. D'aquesta aventura sorgirien les falgueres, que representen un estadi anterior a les plantes amb flors i fruits.
Diuen els estudiosos que les falgueres van regnar a zones pantanoses durant lapses de temps molt llargs. Amb la parsimònia de la natura, van anar capturant carboni i guanyant volum, en masses inabastables. Molta de la matèria vegetal que generaven, acabava caient a aigües sense oxigen i constituint enormes dipòsits de matèria orgànica que derivarien en carbó mineral i gas.
Els humans venim dedicant dues centúries a cremar els avantpassats de les primeres falgueres. Hem tornat enviar tot aquest carboni a l'atmosfera i això genera un efecte hivernacle sobre el planeta. Una part de la calor que arriba de l'astre no pot sortir.
El canvi que estem provocant ja es fa notar. Hi ha arbres fruiters que redueixen la seva producció perquè no fa fred prou setmanes a l'any. Zones d'horta s'han de cobrir sota ombracles per evitar que es marceixin amb les rigoroses temperatures de l'estiu. Corren temps per treballar les adaptacions.
Les noves polítiques intenten canviar la cultura de gestionar amb foc les restes vegetals provinents d'esclarissades forestals o desbrossades de perímetres. Cremar envia molt de carboni a l'atmosfera i estem en moments que cal fer-ho a la inversa.
Una solució, que just s'està començant a parlar ara a Menorca, és fer-ne una combustió controlada, amb molt poc oxigen, i convertir-ho en carbó vegetal.
Les coses mig cremades aguanten molt la degradació biològica. Ho saben bé els arqueòlegs que troben grans de blat mig torrat als jaciments talaiòtics. El carbó, conten els experts, és un excel·lent refugi per a la microbiologia dels sols fèrtils i també ajuda a retenir-ne humitat. Mesclar-ho amb adob i posar-ho a la terra podria servir per deixar carboni capturat a llarg termini i millorar la fertilitat dels camps. Val la pena fer-ne alguna prova pilot per verificar la seva potencial aplicació a l'illa.
Aquests dies, les falgueres han ressorgit de la seva etapa subterrània de l'estiu. Les més comunes acompanyen els camins humits. Emergeixen amb forma de tija enrevoltada, que va guanyant alçada. La part superior és talment com el mànec d'un violí, i sembla que es vagin desteixint al ritme d'una lenta melodia.
Sempre han cridat l'atenció als humans. Com si transmetin la seva característica de fòssil vivent, que ha superat totes les grans extincions. En uns mesos, maduraran les espores que guarden a la part de sota i tornaran a escampar-les com venen fent des dels temps primigenis.
Si poguessin parlar, potser ens sabrien donar consells oportuns a l'espècie més intel·ligent del món.