Tant va el càntir a la font, que arriba un dia que es romp, i tant han crescut els llocs, tradicionals o digitals, de notícies falses que ja superen els que no tenen la desinformació com a principal propòsit, per dir-ho suaument. Això han dit aquests dies NewsGuard, l’Escola de Periodisme de la Northwestern Univ., el Medill Local News Initiative o el Media Forensics Hub de la Clemson Univ. (tots organismes de control de la desinformació), i cito aquests exemples de fonts per si algú vol comprovar l’afirmació i constatar que no és una falsedat més. La cosa té el seu d’allò perquè som, i són els nord-americans, a pocs dies de les eleccions, i perquè la difusió de bava rosa («pink-slime», l’expressió proposada per Ryan Smith per definir la menjua que «semblen notícies però en realitat són continguts emesos per portaveus de corporacions o grups que defensen afers i interessos aliens al periodisme»), no havia proliferat tant des de les eleccions de mitja legislatura del 2022, i ara ha reaparegut per influir en els votants i impulsar els candidats.
L’afegit de la IA ho fa encara més divertit, i perillós, perquè hom diria que és fàcil clissar l’absurda imatge surrealista de Trump i Kamala Harris agafats de la mà passejant per una platja, o la veu del president Biden demanant als demòcrates que no vagin a votar, però si les fonts són el «DC Weekly» o el «Boston Times» (dos pseudomitjans de difusió de notícies falses i interessades, que depenen gairebé per complet de la IA per generar els seus continguts, amb textos, imatges i logotips que fan pensar que són publicacions locals normals i de confiança) la cosa canvia. Per exemple, la gent de Trump emprà la tècnica coneguda com «el dividend del mentider» per desacreditar amb IA una informació vertadera i així amagar una foto amb E. Jean Carroll, periodista a la qual fou acusat d’agredir sexualment. L’editor de NewsGuard, McKenzie Sadeghi, ha dit que un centenar i mig d’aquests mitjans emeten des del govern rus, i per tant que curiosament defensen interessos anti-americans que farien esgarrifar els qui se’ls miren. O potser no, perquè si votes un president que és ell mateix un fake, per què te n’hauries de preocupar dels motius?