Un estarot és algú/na que està enmig, aturat, que no es mou, tosc i poc àgil en fer les coses, un poc babau, no fa el que hauria de fer, en realitat bastant inútil, fa nosa i arriba a molestar...
En la nostra societat hi ha persones que per la seva feina manen, decideixen què fer i s’espera que estiguin encertats. Als entrenadors a més a més de la derrota, els provoca disgust i sentiment de culpabilitat, el ser conscient d’haver dirigit malament, no haver encertat el plantejament del partit, ni millorat el rendiment dels jugadors, ni ajudat l’equip, essent una nul·litat que no sap què es pesca.
No tothom té aquest sentiment de responsabilitat en les seves obligacions, molts no en fan massa cabal, la seva ineptitud «els importa un pito» i intenten dissimular-la amb excuses o carregant el mort a un altre. És clar que al País Valencià hi ha autoritats que el seu paper ha estat de «zero a l’esquerra», insignificants i imprudents, no han pintat res en la transcendental situació que es duen entre mans, han fet s’estarot, res de bo.
Seria un gust dir -plàcidament instal·lat en la meva edat-, que me’n fot del resultat electoral als Estats Units. Podria expressar la indiferència de manera vulgar dient que me la sua, m’importa un rave, una merda, un colló, o que me la porta fluixa, com si sentís ploure vaja. Podria dir-ho també amb expressions usades en la joventut, quan ets rebel i amant de discutir: M’importa set pitos, Mes igual, Me’n fum, No m’importa gens ni mica o Me la bufa... emperò no puc fer-ho.
Trump no és un estarot, no te’l pots prendre pel pito del sereno, ve arremangat i la ferida a l’orella és l’única superficial. La intenció de venjança i l’impacte que tindrà el seu americanisme, fa témer que les coses segueixin empitjorant al món i que de retruc per qualque banda noltros també rebrem.