En moltes ocasions sa realitat supera sa ficció. Dit d’una altra manera; es fets sobrepassen allò imaginable. I dic açò arran des pronòstic amb què vaig acabar es meu darrer article d’opinió, en es que feia referència as fracàs absolut des sistema en sa catàstrofe de València, a la vegada que posava en valor sa resposta solidària sense precedents de sa gernació vinguda de tots es punts d’Espanya. Llavors vaig vaticinar que en es pròxims dies es govern mos vendria s’acció exemplar de ses institucions i sa seva gestió impecable de sa crisi. Idò, trob que vaig fer curt!
Quan sembla que ja hauríem d’estar immunitzats i que no mos hauríem de deixar sorprendre per ses barbaritats que són capaços de dir es nostros dirigents, encara escoltam coses que mos creen una certa perplexitat, augmentada segurament pes moments que vivim.
Quan sembla que hem arribat as límit de sa insensatesa, de sa manca de sentit comú i de lògica que massa vegades mos recorden aquell antic joc des disbarats -aquí deman, allà me responen-, encara succeeixen coses que mos deixen esbadalits, per no dir atònits.
A sa compareixença posterior as Consell de ministres extraordinari de dilluns passat amb sa crisi de sa DANA de fons, es president des govern, encara en clau de pandèmia, instava es ciutadans a sortir cada fosquet as balcons per aplaudir es serveis públics que estan ajudant a sa zona de sa catàstrofe. Si, es serveis que ell mateix es va negar a activar, tot i que sabia des temporal que s'anava a produir a València i a altres punts des territori nacional. Una iniciativa inaudita, sa qual ha estat rebuda amb estupor i indignació en un moment en què sa Comunitat Valenciana i altres regions intenten recuperar-se des pas devastador de sa DANA.
As sentiment de desemparament de sa ciutadania ara s’hi afegeix es de presa de pèl d’un govern que sembla més interessat en sa seva imatge que en sa recuperació des 69 municipis afectats. Es joc des disbarats ha quedat en no-res as costat de sa nova ocurrència d’en Pedro Sánchez en pretendre que es poble aplaudeixi es servidors públics -és a dir a ell- perquè tot s'ha fet bé. No hi ha cap motiu per demanar disculpes perquè no hi ha hagut ni un sol error.
I tots noltros, sa gent des carrer, hi som per pagar impostos, per sotjar i callar, i per sortir cada dia a les 20.00 h des fosquet a donar les gràcies com demana es president -per descomptat primer de tot a ell mateix- per sa seva impecable gestió, per donar la cara i empatitzar amb ses víctimes, per intentar aprovar es pressuposts amb s’excusa de sa DANA i per moltes altres coses. També hem de donar les gràcies a sa ministra Ribera per haver estat desapareguda durant dues setmanes, per prohibir sa neteja de rius i torrents per motius ecològics i per paralitzar totes ses obres hidràuliques que haurien evitat aquests 220 morts.
Òbviament també hem d’aplaudir a sa ministra Robles per enviar s’exèrcit a comptagotes, perquè s’exercit només està per ajudar, i com més prest millor, en casos d’emergències humanitàries a l’estranger. I també es mereix un fort aplaudiment es ministre Grande-Marlaska per no acceptar s’ajuda brindada per altres països, perquè no era necessària, i per no enviar a temps prou efectius de policia as municipis afectats. Per a un president qui sempre va més enllà des límits de s’absurditat, açò de València és com una pandèmia més. Hi hagi 130.000 morts o n’hi hagi 220, li és igual; a ell no n'hi dol cap.
Immediatament desprès de sa riuada hi va veure s’oportunitat de difuminar ses notícies de corrupció, que fins a aquell dia eren portada a tots es diaris. Es seu olfacte polític imbatible va convertir sa catàstrofe de València en un mitjà idoni per davallar sa pressió informativa damunt ses imputacions des seu entorn més pròxim. No obstant açò, encara no s’ha entemut que si hi ha un culpable absolutament clar per acció, omisió i inacció, anteriors i posteriors a sa DANA, és ell. Per suposat es president valencià Mazón també n’haurà d’assumir sa seva part de responsabilitat. I en aquest punt de no retorn ja no sap quin rumb ha de prendre, ni ell ni es milenar d‘assessors que té as seu voltant pagats amb es tributs de tots.
Millor mirar cap enrere; en temps de pandèmia va resultar una brillant idea allò de sortir a les 20.00 h a aplaudir per tal que sa gent no demanés responsabilitats. Idò ara es nostro president, rememorant vells costums, pretén mobilitzar-mos a tots es ciutadans per tractar de repetir aquell corrent solidari que impedeixi que se li demananin comptes. És cert que llavors li va sortir bé, però ara probablement s’únic balcó obert per aplaudir-se a si mateix serà es de La Moncloa. Es govern no pot negar sa responsabilitat davant una negligència criminal de tal magnitud. Sa tragèdia de València és culpa fonamentalment seva i es president haurà de respondre per açò.