Dels sabaters de banqueta diuen que eren d’una casta especial. Manufacturaven i reparaven sabates, clar, i a més a més sabien un poc de tot i de tothom, també... Alguns treballaven tots sols, quan no tenien adjunts, i posaven l’escambell o banqueta a l’entrada de casa seva; certament, atreien clients i amics al seu voltant que escoltaven amb afició les seves facècies i romances. Dotats de bona veu, la majoria, és d’aquest vessant artístic d’un d’ells, reconegut tenor del passat segle, que tracta la senzilla xerrada escrita.
En el llibre d’actes dels nounats, inscripció número 38 i amb les signatures del secretari Antoni Carretero Villalonga i del jutge municipal des Mercadal Jaume Garí Amengual, enaltit mestre d’escola, consta registrat amb data de 4 de maig de 1895 el natalici as Migjorn d’en Llorenç Pons Pons, nascut el dia abans, fill d’Antoni Pons Riudavets, sabater de banqueta, i de Beneta Pons Gomila, mestressa de casa, ‘casera’ declarava el document, que residien en el carrer Plaça número 8 des Migjorn.
Quan «Es Diari» [14/XI/2024] se’n va fer ressò de la reposició de l’òpera «Aida» per a la temporada vinent [ 2025 ], sorgeix en el retrovisor de la memòria l’aparició en escena d’un jove qui va heretar l’ofici del seu pare, però aleshores així mateix reconegut i aplaudit tenor, com va reconèixer el cronista de «El Bien Público» [22/X/1920] tot referint-se a Llorenç Pons. Afegia el reporter que el novell intèrpret va cantar de forma encertadíssima, admirable, amb motiu de la representació en el Teatre Principal de Maó [20/X/1920] de l’esmentada obra d’en Verdi, patrocinada per l’Ateneu de Maó.
Llorenç Pons de biografia àmplia, però indefinida per incompleta, que no he sabut enllestir, va ‘italianitzar’ el seu nom i se’l va distingir en els escenaris com a Renzo Pons. Com a record, li va donar la foto a la seva cosina Joana Pons Gomila, filla de l’amo en Bep Pons Riudavets de Torre-solí. L’àvia Joana recordava haver-lo sentit cantar en un assaig amb el mestre Llorenç Galmés, en la casa que habitava el celebrat pianista en el carrer Major des Mercadal; era l’estiu i la finestra que donava al carrer romania oberta...