No fa gaire que s’ha publicat l’Enquesta de la Joventut 2022 que inclou un interessant apartat lingüístic. A més de constatar les conseqüències del canvi demogràfic que ha suposat el boom turístic, també ha posat de manifest la ineficàcia de les eines actuals en pro de la llengua de les Balears.
Si l’Espanya de les autonomies havia de servir per recuperar-ne l’oficialitat i el seu ús normalitzat en tots els àmbits de la societat per garantir el seu futur, és evident que tenim un problema que s’agreuja entre les noves generacions. Certament, el català s’ha incorporat al sistema educatiu, encara que, en la pràctica, ja hi ha qui parla d’una immersió lingüística a la inversa, on el que es generalitza és l’ús del castellà com la llengua normal de relació. Aquest fet no és d’estranyar, perquè l’actitud dels joves respon a una realitat en la qual l’Estat ha continuat comportant-se com si a Espanya només existís una única llengua, i els grans mitjans de comunicació, la cultura de masses, l’activitat econòmica i comercial, etc. han mantingut aquest mateix patró. El català, al nostre territori, se li ha volgut atorgar un rol tribal, vinculat a uns autòctons minoritzats, i circumscrit a les administracions autonòmiques i locals que en fan un ús relatiu, a més d’alguns mitjans de proximitat que s’hi expressen.
Encara que en l’àmbit cultural mai hi havia hagut una creativitat tan rellevant en llengua catalana, i que la immensa majoria dels joves tenen un coneixement que els habilita per fer del català la seva llengua d’expressió habitual, el balanç d’inputs que percep un jove continua essent escandalosament tendent a fer del castellà el seu referent social de relació, amb independència del seu origen.
A tot això no podem ignorar un nou element entre els joves, l’anglès ja disposa d’un nivell de coneixement i penetració superiors al que tenia el castellà a les nostres illes fa cent anys. La cadena de superposició de llengües sembla evident, la qüestió serà quin rol assumiran cada una d’elles.
Els joves són el futur del país, i la conclusió és que les polítiques que s’han aplicat fins ara han de ser repensades, perquè la salut del pacient no respon al tractament prescrit, ni aquí, ni a la resta de territoris de l’Estat amb llengua pròpia.