Sempre m’ha agradat la perspectiva filosòfica en la gestió emocional i la convivència humana. Aristòtil, en la seva obra Ètica a Nicòmac, fa una reflexió sobre l’emoció de la ràbia. Va escriure que enfadar-se és senzill, però el veritable repte és fer-ho en el moment adequat, amb la persona correcta, per la raó justa i en la mesura apropiada. Aquesta idea mostra la importància de l’equilibri i la moderació per aconseguir una quietud diària. La frase està penjada al tauler del despatx d’Atenció a l’Usuari de l’hospital Mateu Orfila. Tens l’oportunitat de llegir-la mentre l’escrivent va anotant la teva queixa, i així, enfadar-se és més difícil.
PER MOTIUS PERSONALS, HE ACUDIT en nombroses ocasions a sales d’urgències i ocupat diverses habitacions d’hospitals. Camins que van associats a les malalties cròniques degeneratives. He assistit a cites trimestrals en distintes especialitats, i he tingut l’oportunitat de conèixer excel·lents professionals. Tot i que alguns, també els hi ho dic, m’han fet por, i d’altres m’han causat llàstima, però la gran majoria és personal altament qualificat que actua amb bones maneres. Aquest camí l’he recorregut durant molts anys i amb la paciència que s’associa al terme de la persona malalta. Ara, per primera vegada en la vida, em trobo al despatx de les queixes.
El pacient presenta greus dificultats als ulls, i una pèrdua progressiva de visió. Està rebent un tractament específic mensual que s’ha vist interromput a causa de la saturació. Com ja sabeu, l’obertura del calendari sovint es demora i després s’omple de manera desbordant. Ho hem demanat diverses vegades al departament de citacions, on ens deien que recollirien la petició i que en poc temps es posarien en contacte. Finalment, ens van recomanar presentar una queixa al departament d’atenció a l’usuari. Allà també ens van assegurar que pròximament rebríem la citació. Després d’acudir-hi per segona vegada, vaig comprovar que la queixa no s’havia enregistrat, justificant que aquell dia es va instaurar un programa informàtic nou.
El passat Dilluns de Pasqua no era festiu en el territori de les Illes Balears. Enguany, el calendari laboral ja incloïa el màxim de dotze dies festius autonòmics, una decisió que es pren pel Consell de Govern tenint en compte diversos factors, com la distribució de festius al llarg de l’any i les necessitats econòmiques i socials.
UNS DIES ABANS, L’ÀREA DE SALUT DE MENORCA va informar que entre els dies 17 i 21, ambdós inclosos, no es duria cap activitat programada a l’Hospital Mateu Orfila, ni als centres de salut d’atenció primària de l’illa. Durant aquest període, els serveis d’urgències es mantenien amb el seu horari habitual de 24 hores.
Era una bona ocasió, per avançar cites pendents.
El sistema sanitari menorquí pateix greus problemes de llistes d’espera i, per afrontar algunes necessitats, com ara el turisme, es recorre a la contractació de clíniques privades. Açò planteja una gran preocupació: ens passarà el mateix amb la sanitat que amb l’habitatge? Els residents locals no rebrem una atenció adequada?
Finalment, m’han convocat per a finals de maig. Amb la paciència d’Aristòtil, només puc dir: moltes gràcies.