La closca és el conjunt d’ossos que formen la part exterior del crani. La clepsa i la coroneta són les parts superiors, que queden a la vista quan progressiva i catastròficament quedem calbs.
Sa clenxa és la línia de la pell que apareix quan separes els cabells en dues parts a banda i banda del cap. Una clenxa ben feta és el resultat d’una cabellera ben pentinada, generalment els homes ens la fem a un costat i les dones al mig. Es diu «et faré sa clenxa enmig» com advertència o amenaça de donar a algú un cop al cap.
El cap –també vol dir el que guia, governa– és l’alberg del cervell, seu del pensament, intel·ligència i seny. Així el que lidera ha de «tenir cap» no utilitzar-lo només per fer-se sa clenxa, com tanta gent que mana i únicament ens porta a situacions sense cap ni peus.
El Papa és el cap visible de l’Església Catòlica universal, de l’Estat del Vaticà i bisbe de Roma, vetlla, està amatent i «dona cap» a tot. Per ajudar-lo en el govern de l’Església designa els Cardenals, que a més, han d’estar presents en el Conclave (lloc on es tanquen quan s’ha d’elegir un Papa nou).
L’Església feia temps que no es renovava, es corrompia per estancament. Francesc va saber desviar-se del model estantís heretat, fent canvis en el finançament, les investigacions pels casos d’abús sexual, la doctrina referent al divorci, la dona i l’avortament, la comunitat Lgtbiq+ o en contra de la guerra.
Preocupat per la Justícia Social, va defensar els pobres, començant per ell mateix renunciant a privilegis, i elegí viure austerament. Amb el nou Papa es tracta de no perdre pistonada, que les necessàries reformes no perdin força, no afluixin, ni es desinflin.
Els capellans no deien missa de memòria, per seguir el fil tenien senyals als missals anomenats «oremus». La dita «perdre l’oremus» significa perdre el punt, una situació de confusió. Oremus també vol dir preguem i és la veu per convidar a l’oració. L’ala dura de les seves eminències reverendíssimes no vol un Papa continuista de Francesc... idò oremus!