El dia de Sant Jordi, tres escriptors i tres escriptores vam intercanviar impressions sobre la literatura en una taula rodona organitzada per la cadena de ràdio Ser al Claustre del Carme. Vaig sortir d'allà pensarós, amb la sensació que l'encontre havia transmès una visió un poc fatalista sobre la lectura. Envers l'opinió general que la gent, sobre tot el jovent, llegeix menys que abans, com es va dir, vaig manifestar els meus dubtes, perquè, si hi ha molts més llibres en circulació, el mercat no permetrà, massa temps, que la demanda no encalci de debò aquella oferta a l'alça; per tant, es llegeix més. Per corroborar la meva deducció economicista, llençada al vol i de retruc, aquí tenim algunes dades: segons el «Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya» 2024 del Ministeri d'Educació, un 65,5 per cent de la població aprofita el temps d'oci per llegir (5,8 punts percentuals més que l'any 2017); a més, la joventut continua essent el grup més lector (3 de cada 4 persones d'entre 14 i 24 anys són llegidores).
Mites i xifres a part, quan vaig opinar, com a escriptor o com a lector, ho vaig fer sense deixar de pensar en el darrer llibre llegit: «El gos de Camus», la novetat del ferrerienc Joan Pons Pons que ha tingut bé per editar l'editorial mercadalenca Llentrisca i que lluïa la coberta més chic i distingida de tots els llibres estesos per s'Arravaleta. De Menorca a Alger, passant per la Provença, moltes veus, tan diverses com sorprenents, conten la vida i la mort sobtada de l'escriptor francès d'origen algerià i arrels santlluïseres. La història d'un ca extraviat i la del fosser i la bibliotecària del poble on va ser enterrat n'Albert Camus Sintes, arrodoneixen magistralment el relat. «El gos de Camus» és una polifonia a la qual cadascú podrà posar de fons la música simfònica de Pink Floyd o bé de Beethoven, per exemple. En Joan forma part d'un grup selecte al qual admir amb devoció: són autors a qui no llegesc les seves obres, són elles que em llegeixen. «El gos de Camus» és una obra imperdible.