No és gens freqüent emprar un nombre com a titular d’una columna, com és aquest cas. Caldrà, idò, aclarir aquest començament.
A l’hora d’escriure l’esquitx que sortirà demà dia 10 de maig, m’he adonat que aquesta és la quantitat de persones enregistrades al gran arbre o, si voleu, bosc genealògic menorquí, iniciat pel mestre Antoni Guasch ja fa més de 20 anys, quan va començar, ell tot sol i emprant paper i bolígraf, a cercar, trobar i ordenar les persones relacionades amb Menorca, tant per naixement com per casament i defunció, de gent ben arrelada a l’Illa, com d’altres provinents de fora de l’Illa al llarg de la història.
Per tant, només ens manquen 453 fitxes per arribar a la rodona quantitat del quart de milió de menorquins i menorquines; vull dir la xifra rodona de les 250.000 fitxes plenament documentades.
I em podeu demanar, per què pot ser útil aquesta feina feta al llarg d’un quart de segle, de manera sistemàtica i constant? Cal dir que la genealogia (no confondre amb la genètica), correspon a les dades escrites a unes actes, que poden no coincidir amb els aspectes estrictament genètics d’un territori amb una població que avui supera els 100.000 habitants, encara que devers els anys 50 del segle passat, just passava dels 40.000 i que al llarg dels darrers segles amb prou feines se superaven els 30.000 habitants.
Aquesta feinada, subtil, silenciosa i continuada en el temps, dirigida per Antoni Guasch ajudat per altres aficionats, està permetent assolir un bagatge genealògic que, a parer meu, és un cas únic, almanco segons les meves impressions dins d'una col·lectivitat com és Menorca.
Per fer-vos una idea del volum d’aquesta feina, val a dir que si les fitxes fossin escrites damunt aquelles cartolines antigues, posades l'una damunt l’altra, la seva alçada superaria la de l’estàtua de Colom que hi ha a Barcelona; més de 60 metres.
I, per què serveix o pot servir aquesta feina? Cadascú pot treure les seves conclusions, ja que, a part de poder muntar els arbres genealògics familiars, cada vegada són més freqüentes les consultes d'historiadors i estudiosos, fins i tot, de la medicina genètica, a fi d’aprofitar aquesta feina ja feta, encara que qualque vegada ens hem trobat amb postures no gens lògiques de no acceptació de la nostra col·laboració desinteressada.
Ah!, per cert, habemus papam