En castellà se’n diu chapuza i en menorquí li deim bunyol. El cèlebre Francisco Ibáñez va estendre la llegenda urbana que associa la feina mal feta al gremi dels constructors, amb els mítics Pepe Gotera y Otilio. A l’imaginari col·lectiu també han quedat sèries de televisió que explotaven el mateix filó, com «Manolo i Benito» en els primers anys de la televisió privada. Una injustícia, en tot cas, perquè qui avui es mereix l’escarni per encadenar un nyap darrere l’altre no són els paletes sinó els legisladors.
No em detindré a comentar lleis nacionals, de tots ben conegudes, que han hagut de ser corregides tot just aprovades pels seus efectes indesitjats. A les Balears repetim el modus operandi quan es tracta de regular temes tan sensibles com l’urbanisme o el turisme. El darrer exemple l’hem tingut amb les esmenes pactades entre PP i Vox per tal de permetre construir en el sòl rústic que envolta Maó i Ciutadella. Són les anomenades àrees de transició, amb un potencial de creixement de 6.500 places, d’acord amb el planejament vigent.
Una vegada més, som davant un decret made in Mallorca que s’estén de rebot a Menorca sense tenir en compte que les realitats d’una illa i l’altra són ben diferents i sense que consti que el PP ni el Consell hagin fet res per evitar-ho abans que s’esbombés públicament. Vista la magnitud del disbarat, els populars menorquins anuncien ara una esmena de l’esmena perquè només es pugui edificar aquest sòl rústic si abans s’ha esgotat l’urbanitzable.
Tant de marejar el personal per tornar a la casella de sortida: les àrees de transició ja estan contemplades als plans generals per donar sortida al creixement futur quan s’acabi el sòl disponible. Ara només falta que Vox hi vengui d’acord i no tinguem un altre numeret al Parlament. Respectar des d’un principi les competències del Consell i els ajuntaments ens evitaria aquests espectacles.