1939, 2025

Temps confusos. Temps d’indigència ètica, de descrèdit de la democràcia i d’ascens del feixisme i la ignorància. De líders que semblen trets d’un drama absurd d’Ionesco. O més bé d’un esperpent de Valle. Líders que, sota l’ombra de règims democràtics erosionats, ens estan conduint al caos. Amb un paral·lelisme alarmant amb l’eufòria militarista i l’esperit colonial de 1939: Hitler, Mussolini i Franco tenen els seus imitadors en Trump, Putin i Netanyahu. El 39 Mussolini envaí Albània i s’annexiona Líbia, Hitler ocupà Txecoslovàquia i Polònia, i Franco, acabada la Guerra Civil, seguí amb el carnatge i la repressió; ara, Netanyahu massacra Palestina i té la voluntat d’annexionar-se Gaza; Putin, un cop s’ha apoderat de la península de Crimea, vol part d’Ucraïna; i Trump no amaga la intenció de posar les urpes sobre Groenlàndia. La força, vuitanta-sis anys després, torna a ser més important que el seny i la pau. La sensació és que es repeteixen els clixés. Sembla que l’home, a més de no aprendre de la història, és reincident. Tot i l’abisme que se’ns obre al davant.