L’expresident uruguaià, Pepe Mujica, mort recentment, ens deixat moltes reflexions. Una de les més importants és la que gira al voltant del temps, que com no, està relacionant amb la vida i la mort. I és que la vida no és res més que el temps que estem en aquest món. «Para vivir en libertad hay que tener tiempo. Ser libre es gastar la mayor cantidad del tiempo de nuestra vida en aquello que nos gusta hacer», va dir Mujica.
En una societat, com l’actual, que ho viu tot a gran velocitat, és més necessari que mai pensar en què dediquem el nostre temps per valorar quan arribem a vells si aquest ha estat ben invertit.
El temps, i també ens ho recorda el difunt filòsof, és la moneda de canvi dels treballadors, que venen les seves hores de treball a canvi de doblers. Un dia d’aquests anirà al Congrés dels Diputats la reducció de la jornada laboral, per passar de les 40 a les 37,5 hores setmanals. Tot apunta que no tirarà endavant, ja que a la dreta i la patronal li espanta qualsevol millora laboral.
Són poques hores més les que tindria lliure el treballador i a més no afectaria a tothom, però sí que contribuiria a millorar (encara que sigui un poquet) la vida de molts ciutadans. Podrien dedicar aquests temps a estar més estona amb els seus familiars o amics, fer més esport, practicar altres aficions o estar avorrit al sofà…
O també per anar més al teatre, al cinema o tenir més temps per anar algun restaurant… sempre que la reducció de jornada no vagi lligada a una reducció de sou, és clar. El que es pot interpretar, com es va fer a principis de segle XX amb el consumisme fordià (tenir treballadors ben pagats perquè puguin comprar un cotxe), i en aquest cas empleats en més temps per impulsar el consum al sector terciari. Alerta, però que no caiguem amb el parany del consumisme que tot ho envaeix, ja que al final pot fer (i fa) que amb aquest afany de tenir més que el vesí, un acabi dedicant temps i més temps a treballar per adquirir coses que realment no necessita, i quan ja sigui vell al llit s’adoni d’una altra veritat que ens deixa Mujica: «La única cosa que no se puede comprar en este mundo es la vida. La vida solo se gasta».