De les tres potes on descansa la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera, la pota de la cohesió social és, de llarg, la que menys interès científic, documents teòrics i apassionats debats ha generat al llarg de tots aquests anys.
Les més grans mobilitzacions ciutadanes viscudes a Menorca, i una bona part de les intenses discussions polítiques, han sorgit dels anhels d’una àmplia majoria que reclamava més preservació ambiental i major protecció territorial. De la mateixa manera que bona part dels nostres caps pensants més brillants han reflexionat i debatut sobre l’equilibri entre els diversos sectors econòmics i com aquests haurien d’estructurar-se per generar riquesa de forma sostinguda al llarg del temps.
DE LA COHESIÓ SOCIAL, en canvi, n’hem parlat i discutit menys. I no serà perquè la igualtat d’oportunitats, la fortalesa d’una xarxa de relacions de confiança i suport mutu, la diversitat, els valors comuns d’una identitat compartida, la mobilitat social o la seguretat i absència de conflictes no siguin elements claus que garanteixin qualitat de vida i benestar pels illencs.
Tot just al contrari. Sense el correcte funcionament d’aquests patrons, Menorca no seria el que és ni hauria assolit les fites que de forma conjunta, al llarg del temps, ens hem marcat com a societat. Per això la importància d’afavorir l’anàlisi i el debat per tal d’evitar retrocessos que erosionin la cohesió social.
I aquí l’educació juga un paper fonamental. No tan sols perquè esdevé un potentíssim instrument cohesionador que permet construir una societat més equitativa i solidària sinó també perquè és una poderosa eina per a la formació de persones crítiques, responsables i implicades en la comunitat.
Si sabem entendre i gestionar amb encert la relació entre cohesió i educació estarem enfortint la nostra societat.
I a Menorca, en matèria educativa, es donen determinades singularitats que ajuden a explicar, en bona manera, els elevats índexs de cohesió social en comparació a altres indrets del territori nacional.
La primera de les singularitats està lligada a la rellevància i a la notable qualitat de l’educació pública en el conjunt de l’illa. La segona -i que és l’objecte d’aquest article- és l’exclusivitat atorgada a l’escola pública en l’etapa de secundària postobligatòria.
O el que és el mateix, a Menorca pràcticament tots els estudiants de batxillerat i de formació professional amb independència del poder econòmic, classe social, procedència o pràctica religiosa conviuen dins les mateixes aules dels nostres instituts públics, comparteixin els mateixos professors i se’ls apliqui el mateix nivell d’exigència sense distincions. El que representa un element valuosíssim que necessitem preservar.
QUAN ALUMNES de realitats diverses comparteixen aula, s’afavoreix l’empatia, es trenquen perjudicis i es construeixen vincles que reflecteixen millor la societat real i en conseqüència l’enforteix.
De fet, si no fos per aquests dos anys de batxillerat conjunt, si s’obrís la possibilitat d’establir línies educatives separades al llarg de tot el recorregut educatiu mitjançant l’escola privada o concertada afavorint carrils aïllats dins el mateix sistema educatiu estaríem accentuant com a societat els valors de les diferències socials, el debilitament dels projectes compartits i en conseqüència l’erosió de la cohesió social.
I aquest no és el compromís que com a menorquins assumírem amb la declaració de Reserva de Biosfera.
Els partidaris de l’educació privada i dels carrils separats, argumentaran que aquesta existeix a qualsevol indret del territori espanyol. I l’afirmació serà certa. Com també ho és el fet que ja voldrien a la resta de territoris de l’estat assolir els nivells de cohesió social que tenim a Menorca.
Finlàndia, en aquest sentit, és un bon exemple. No és tan sols que la pràctica totalitat del sistema educatiu sigui públic i compti amb excel·lents professionals. Si no que és gràcies a aquest model educatiu que els finlandesos expliquen els elevats nivells de cohesió social del país nòrdic.
A MENORCA, generacions d’alumnes formats en els nostres instituts -públics tots ells- dirigits per bons professionals de l’ensenyament demostren la validesa del sistema. De fet, els resultats acadèmics així ho avalen. Ho sabem bé els que, finalitzat el batxiller, hem emprès els estudis universitaris fora de l’illa.
Per això la importància de tenir en compte la singularitat educativa de Menorca, i la necessitat de defensar l’escola pública, perquè sigui des dels instituts públics des d’on s’imparteixin els estudis de batxillerat i formació professional.
Tinguem la intel·ligència i valentia de defensar les singularitats que ens enforteixen com a societat -i l’escola pública n’és una d’elles- i no deixem que ens emportin els cants de sirena d’aquells que veuen oportunitats mercantilistes fins i tot en l’educació.
I ara més que mai, atesos els moviments d’una Conselleria d’Educació en mans d’una dreta molt lliberal, poc partidària del que és públic i molt afavoridora de la implantació de l’escola privada i concertada, també, a Menorca.