Vaja, vivim temps tan sinistres que si un periodista dona la seva opinió sobre un tema aspre i escabrós (i allò escabrós és el tema, no pas la seva opinió, i és escabrós en el sentit d’«Arriscat des del punt de vista de la decència») corre el perill de ser acomiadat després de veure’s obligat a demanar disculpes, fins i tot si aquest mitjà és la BBC. Doncs imaginin si es tracta de qualsevol altre mitjà, i imaginin també que no és un de tants periodistes sinó algú tan considerat com Gary Lineker, reconegut professional del futbol i del periodisme esportiu, de fet el comentarista d’esports més ben pagat de la BBC i un dels periodistes més admirats del seu país. Doncs no cal imaginar gaire, perquè això ha passat: Gary Lineker s’ha vist fora de la BBC després de compartir una publicació antisionista (així l’han qualificat alguns sectors) a Instagram, sense veure respectat el pacte a què havia arribat per mantenir-s’hi fins la celebració de l’FA Cup de la pròxima temporada i el Mundial-26. Ja s’havia vist afectat, i criticat, per manifestacions anteriors sobre la política d’asil del govern britànic i la guerra a Palestina, però la inclusió del dibuix d’una rata en un missatge crític amb el govern israelià que compartí recentment l’ha obligat a avançar la sortida després de lamentar el fet.
És clar que la direcció actual de la BBC és clarament proisraeliana, com és clar que en aquest debat «Israel» significa l’actual govern d’Israel i «Palestina», paral·lelament, els motors polítics, terroristes inclosos, de la situació actual. I encara és més clar que en els missatges de Gary Lineker no hi havia desig d’empitjorar la situació ni d’insultar ningú, mes no tant que la seva conducta hagi estat un «error», amb les cometes que hi col·loquen els compungits mitjans britànics. Lineker ha explicat que compartí una proclama propalestina sense advertir que l’autor hi havia afegit l’emoticona d’una rata, un símbol antisemita divulgat pels nazis, i que si l’hagués vist no l’hauria escampat. Potser s’hagi alineat inconscient, i per un instant, «amb extremistes i antisemites», però l’error és oblidar que l’únic que no es perdona en temps sinistres és un periodista donant la seva opinió.