«Conferència» vol dir fer amb els altres. «De presidents» afegeix que es tracta de fer-ho amb les màximes autoritats de cada territori.
Dies abans, els estrategues i assessors van decidir, més que altra cosa, quina era l’actitud electoral que convenia al partit i què havia de contenir la roda de premsa anterior i la posterior del president seu. Importaven poc el país i els problemes, el quid era com ocupar el moment comunicatiu en benefici propi, res més. L’ordre del dia, era igual si tenia 4 o14 punts, la prioritat era fer renou abans i després per col·locar la quota de presència.
Seria més raonable escriure un article sobre pressupostos de les comunitats autònomes i la gent comuna. O sobre com les llars sucumbeixen davant la propietat immobiliària convertida en acumulació capitalista.
Però no, farem l’article de com els assessors polítics, massa periodistes, massa autoritats i institucions, pretensiosament defensores de la nació, es dediquen a la politiqueria de partit. Estan i ens volen subjugats a una opinió pública mediocre, a la versió més caïnita i miserable de la política. Aquesta gent no ha entès quasi res de l’humanisme imprescindible per treballar pel bé comú.
La «Comèdia» de Presidents de Barcelona, de la setmana passada va ser una lliçó de decadència. Fa anys que sentim parlar de la transcendència d’actualitzar el finançament de les autonomies. Quan arriba l’hora d’estar a l'altura, uns exigeixen 14 temes com a condició per fer-la fracassar i els altres han d’improvisar un pacte per l’habitatge per contrarestar el fracàs cercat.
I una senyora, en nom del poder atorgat per aquest tipus de politiqueria, aprofita l'ocasió i prepara un numeret sobre llengües perquè parlin més d’ella que de res.
Els periodistes haurien de deixar d’anar a remolc d’aquesta epidèmia i plantejar clarament la notícia sobre aquestes maquinacions i del tracte de ximples que ens atorguen als ciutadans. Els titulars haurien d’apuntar directament a la intenció de condicionar-nos.
Conclusió: una entrega més de com pseudociències i sabers marginals dirigeixen una polítiqueria electoral permanent, visceral i carregada de salivera dolenta. Ni el màrqueting de partit ni Maquiavel estan a l’altura del segle XXI. Ni assessors, ni publicistes ni polítics entenen el que estan provocant, o són uns inconscients. I van ruixant-nos amb aquest tipus de violència sense profit cada dia. Després, quan arribaran les conseqüències, es desentendran. Repetiran que no sabien res, que no tenien coneixement de…
Si aquests són els salvadors de la pàtria, pobra pàtria, té mal pronòstic. Comença a ser hora de deixar anar aquest ròssec, que enterra l’esperança d’una part de ciutadania mil vegades millor que aquesta cort de mercenaris (els de davant i els de darrere) de la polèmica i la renou, i de tota la claca que els converteix en semideus falsaris.
Açò no és fer política, és politiqueria de la dolenta. Estan podrint l’únic instrument que tenen les persones per governar-se civilitzadament en democràcia. Poca, poquíssima civilització en la Conferència de Presidents per part del PP.