Dia 23 de maig de l’any 1925 naixia a Palma Josep Maria Llompart. Poeta, crític literari, traductor, editor, activista, guia i suport per a joves escriptors, autor d’una ingent quantitat de pròlegs, epílegs, presentacions, va ser una de les figures literàries i intel·lectuals més importants de la segona mitat del segle XX per a la cultura catalana, un home extraordinàriament generós que va assumir un paper aleshores fonamental al servei de la llengua catalana i de la nostra literatura, sense el qual no es podria entendre l’evolució cultural a Mallorca, i a les altres illes, des de mitjans dels anys seixanta. Pel valor de la seva obra, per la feinada ingent, honesta, d’una insubornable dignitat, realitzada al llarg de la seva trajectòria vital, va poder rebre en vida els més importants guardons i sentits homenatges, com el Premi de la Crítica Serra d’Or, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o la Creu de Sant Jordi. És, així mateix, Fill Il·lustre de Palma i Fill Predilecte de Mallorca. Va morir prematurament l’any 1993, als 68 anys.
És, per tant, de justícia que tant el Govern de les Illes Balears com la Generalitat de Catalunya hagin declarat el 2025 Any Llompart i l’honorin amb tot un seguit d’actes, estudis i activitats, tant al Principat com a Mallorca. A Menorca, ja el 8 de febrer, Cèlia Riba, neboda de Llompart i marmessora del seu llegat, va pronunciar una magnífica conferència a la Biblioteca Pública de Maó sobre la figura del poeta. Se l’ha recordat, així mateix, en altres actes; però convindria molt que més entitats de la cultura a Menorca s’afegissin a l’Any Llompart programant conferències o altres activitats a l’entorn del poeta.
No podem oblidar que Llompart va ser també molt important per a la literatura a Menorca, per als joves que als anys setanta començàvem a escriure. Vam trobar en ell el guia i l’amic que ens rebia a ca seva i s’alegrava de veure com la nostra illa s’incorporava als nous corrents de la literatura catalana. Així, Pau Faner publicà la primera obra «Contes menorquins» a l’Editorial Moll, en què treballava Llompart. Amb el poeta hi va mantenir una estreta amistat i correspondència.
Per qüestions d’espai, no puc fer un resum biogràfic de Llompart, com tenia pensat. En podeu trobar informació al web de l’AELC, de la qual va ser president —com ho va ser de l’Obra Cultural Balear— o del mateix Any Llompart, però sobretot us recomanaria la biografia de Pilar Arnau i Segarra «Josep Maria Llompart. Un home polifacètic al servei del país», publicada per l’Ajuntament de Palma i recentment reeditada.
Josep M. Llompart era sobretot un poeta i allò que desitjava era dedicar els seus esforços a escriure, però ell mateix deia que, per la situació del nostre país, li «havia tocat fer tots els papers de l’auca». I ho va fer de manera magnífica, amb una entrega admirable, a més d’escriure una obra poètica i literària de primer ordre. Avui, i més quan el govern del PP ha cedit davant l’obsessió contra la llengua catalana de l’extrema dreta, Llompart continua essent el guia segur i l’exemple de dignitat, d’honestedat i d’activisme incansable a seguir. I és, sobretot, el poeta que convé sempre llegir i rellegir.