Prou a l’increment de la despesa militar, Europa vol destinar 800.000 milions d’euros a la indústria bèl·lica que segur anirà en detriment de la despesa social.
Prou d’adquirir armes de combat que valen tant o més que dues escoles, o un hospital comarcal o 300 habitatges de protecció oficial o l’aïllament tèrmic de 600 vivendes, com és el cas d’un tanc Leopard 2A7 alemany, que val entre 12 i 15 milions d’euros.
Prou a l'eslògan: «Si vols la pau, prepara’t per la guerra». És mentida, no és veritat, si adquireixes un míssil, el teu rival amenaçat n’haurà d’adquirir un de més potent, aleshores, jo més amenaçat n’hauré d’adquirir dos o més que obligarà al rival a escalar la seva defensa, i així sense parar. I mai, amb aquesta escalada bèl·lica amenaçant tens la seguretat de la pau, ben el contrari.
Si vols la pau aposta per les negociacions diplomàtiques i el control d’armament.
Prou al negoci de la guerra, no pot ser que la indústria armamentística sigui la que més beneficis dóna als seus inversors. Prou als beneficis de la mort i de la destrucció.
Prou de pensar que sense la indústria armamentística se suprimirien molts llocs de treball. Amb el pressupost militar destinat a educació, o a sanitat, o a la indústria d’energies renovables, se podrien crear encara més llocs de feina.
I prou de pensar que la naturalesa humana és dolenta i destinada a barallar-nos. Només un 1% de la població és psicòpata i gaudeix fent mal, el 99% aplastant som gent empàtica, i diem prou a la guerra.