Pedro Sánchez va tallar el cap del seu primer ministre de Cultura, Màxim Huerta, per haver tingut una multa d’Hisenda quan era presentador de televisió. No va durar en el càrrec ni una setmana. Eren altres temps, quan en aquest país es dimitia per una imputació, inflar un currículum o robar cremes en un supermercat. Al Congrés es debatia de regeneració, de lluita contra la corrupció, de separació de poders... Quins temps!
Màxim Huerta va revelar, poc després, com havia estat la seva darrera conversa amb Pedro Sánchez. Després de fer-lo esperar en una sala de La Moncloa, li va plantejar que pensava dimitir i ràpidament el va interrompre per posar-se a parlar d’ell mateix: «Todos acaban mal en política, ¿de mí qué dirán?», li va espetar el president en veu alta, preocupat de com passaria a la història.
Avui Pedro Sánchez ja es pot fer una idea de com serà recordat. En els vuit anys que ens ha governat ha deixat reiterades mostres del seu narcisisme i afany desmesurat de poder. Ha fet cèlebres frases com «soy un hombre profundamente enamorado» després de destapar-se els negocis de la seva dona a l’ombra del poder o el «yo estoy bien» després de la DANA de València, posant el seu benestar per davant dels vesins de Paiporta que l’havien fet fugir d’una visita oficial.
Dijous passat es tornava a fer la víctima en la compareixença per explicar la destitució de Santos Cerdán, el segon secretari d’organització del PSOE que cau per corrupció, eludint tota responsabilitat en un cas que l’afecta directament, començant per les primàries que el van posar al capdavant del partit.
L’any 2018, mentre Màxim Huerta dimitia per una multa, els seus companys del Peugeot ja maquinaven com fer negoci amb les comissions il·legals d’obra pública i pagar prostitutes. Els col·legues del president que ens va prometre un govern net. Una mentida més.