Un dia mires una pel·lícula que t’avorreix com una ostra. Però el teu entorn l’ha vista, el cinema del teu barri diu que és una obra mestra i al teu pòdcast preferit n’han xerrat meravelles. I en aquell moment lúcid, penses: per què estic mirant aquesta porqueria?
Aplicacions que compten quants llibres has llegit enguany, plataformes de streaming que recomanen les sèries de moda, apps on puntuar les pel·lis que has vist… La proliferació d’aquestes mecàniques distorsiona el nostre consum de productes culturals. Que existeixin tantes pressions per al consum ràpid i massiu fa que es dilueixi aquesta part «disfrutona» del que pot ser la cultura. I és que, a vegades, una només vol tirar-se al sofà, sopar de crispetes i gaudir, per exemple, de Jurassic Park. Que si no l’heu vista, us la recoman.