Deim que «El món s’estreny» quan ens trobem estrets, enmig, a prop de nombroses persones o coses que en poc espai, es freguen o feren. Menorca s’estreny! Hi ha un «Estamperi», una afluència excessiva. Es poden comptar ja per milions les persones que enguany faran estada, un fart de cotxes, centenars de mils saturen en terra i una carretada, desenes de mils d’embarcacions, caramullen i abarroten la mar.
Que em perdoni la cervesera, l’estiu pels autòctons no és el mateix de sempre, ni fer-hi prop! On hi havia amplària, ara ens col·loquem premuts, apinyats tan a les platges urbanitzades com a les verges, cada vegada estem en més llocs «Estrets com a pinxes» i no en parlem de les festes tradicionals...
Amb el mercat de l’habitatge del tot descontrolat, fins i tot l’espai on viure es va estretint en minúsculs apartaments, encaixonats en habitacles, una habitació o una caravana son el barraquisme modern.
La massificació turística -una estranya manera d’estar integrats en la natura- es distingeix per l’excés, el descontrol i desenfrenament sense moderació, ultrapassa els límits establerts, no pot ser de cap manera una activitat econòmica factible en una illa petita que es diu sostenible.
Els menorquins som com un tord agafat entre els filacs, no en podem fugir. Amb la promoció a tentipotenti ho hem donat tot a l’explotació turística extractiva, una pràctica altament tòxica que destrueix l’ecosistema natural i social.
Que s’espassa vol dir que va calmant-se, mitigant-se: «La boira s’ha espassat» o «Als fillets no se’ls espassa mai la juguera.» Fent broma, quan més plou o més forta és la tempesta exclamem: Ara s’espassa!
La fulgurant proposta de la naviliera Trasmed mostra fins a on estan disposats arribar els partidaris de l’expansió turística intensiva, si els nostres dormilegues governants no hi posen ordre i límits. Per cert, per perjudicar la llengua menorquina-catalana, sí que estan sempre a punt i ben desperts!... Ara s’espassa!