En el capítol anterior, el conseller de la cosa estava ben preocupat perquè l’extra de policies que s’havien d’incorporar a les Illes Tropicals per culpa de tanta massificació, no trobaven habitatge. Com els metges i els mestres. «Remilgotes, va dir, encara serà ver açò que diu l’oposició que anam malament de cases!»
Però tampoc no és que aquest problema li llevàs la son. Prou feina tenia ell amb gestionar la borsa de places turístiques que s’acabava d’inventar, destinada a què no se’n perdés ni una. Si qualcú es donava de baixa del negoci, ell l’assignava a un altre a canvi d’una mòdica quantitat. I així el govern feia uns doblerets més i a la vegada s’assegurava que la massificació continuàs com toca.
Na Nataixa, la secretària, treia foc pels queixals en veure que tot el discurs del govern de reduir la pressió turística no havia estat una altra cosa que propaganda de cara a la galeria.
I ensoldemà encara estava més maleita quan va arribar el nostre espia fent veure que era un periodista que venia a entrevistar el conseller. I ell, amb un morro tan gros que se’l trepitja li va amollar que «enguany, per més que vulguem, ja no podem fer més coses per frenar la massificació».
Davant d’aquesta resposta, el periodista, volem dir l’espia, va quedar estabornit, de tal manera que es va haver d’asseure al sofà i sort que na Nataixa, que l’havia reconegut tot d’una, li va oferir una camamil·la, de tan trasbalsat que el va veure.
I el conseller, sense ni canviar de cara, el va deixar allà tirat, amb l’excusa que tenia molta feina. Efectivament, a continuació va cridar l’assessor.
- Juan Pelayo -li va dir-, com tenim açò de la segregació lingüística perquè a l’escola cada vegada s’empri més poc l’idioma dels indígenes?
- Malament, conseller -li va respondre l’assessor, amb cara de dol-, no hi ha manera de fer passar es clau per sa cabota. I mira que hem posat més de vint milions damunt sa taula per veure si es mestres s’animaven a baratar d’idioma...
- A defensar la llengua dels indígenes i no a combatre-la, els haurien d’haver destinat, aquests doblers -va amollar na Nataixa mentre remenava la camamil·la de l’espia.
- Tu calla, Nataixa -li va respondre el conseller-, que per més funcionària que siguis, un dia t’hauré de fotre as carrer.
- Hi ha un parell de notícies més que tampoc no li agradaran -va dir l’assessor després d’un llarg silenci per por de la reacció-. Totes dues de l’Illa del Nord, naturalment...
- Quina me l’ha fet ara aquell president que mai no me’n record què és de nom? -va demanar el conseller, que era evident que estava molt maleit pel fracàs del segon intent de segregació lingüística a les escoles.
- No, ell no -va respondre en Juan Pelayo-. Ell, com una seda. Fa tot allò que li feim fer i més. Són els ecologistes internacionals, que han atorgat una bandera negra al port més gros que tenim allà... Per la manera com l’anam destruint, diven,
- Mem -va replicar el conseller-. I aquests què voldrien? Que no el rebentàssim igual que tots els altres d’aquestes illes? Noltros som partidaris de la igualtat de tots els ports a la mida dels interessos dels inversors i ja està. I què més tenim?
- Bono -va continuar l’assessor amb por de no rebre també ell-, aquest autobús gratuït que hem posat per animar els qui vulguin anar a fer bulla a la primera festa d’aquella illa... No ha agradat.
- A jo tampoc no me va agradar que mos prenguessin s’ajuntament -va respondre el conseller a l’acte-. Que no es queixin. I els doblers que han demanat per reforçar la seguretat de les festes, no els hi enviïs. I prou de collonades, que tenim una feina molt més important.
- Ah! -va exclamar en Juan Pelayo, ara amb bona cara- Ja sé per on va. La bona notícia que d’amagat mos han tornat a pujar el sou amb l’increment de dietes...
- Mem, Juan Pelayo -va replicar el conseller-, açò no és cap notícia, que amb sa feinada que feim per tenir contents es nostros amigots, mos ho ben guanyam. La feina que te dic és una altra.
- Idò? -va fer l’assessor, totalment desorientat i espantat en sentir la paraula feina.
- Però que no ho saps? -li va respondre el conseller mentre li tocava es clotell-. Sa principal activitat que ara toca és remenar tots es papers que faci falta per veure si podem emmerdar s’anterior presidenta d’aquestes illes. Quan hi ha bordell, s’ha d’aprofitar!