Un Sant Joan de dalt de tot amb un final massa trist. El transcurs de la festa mostrava un èxit sense precedents, però el gravíssim accident a la darrera cursa abraçats, quan molta gent ja començava a abandonar es Pla, demostra que no és moment de celebracions sinó d’anàlisi i propostes de millora.
El pla de protecció s’ha executat de forma professional i exitosa. Els tancaments quan s’ha superat l’aforament màxim as Born i as Pla ha estat eficaç, tot i que probablement ha deixat fora d’aquests espais a molta gent local.L’èxit de les festes no ha fet que s’esfumi la massificació. Per tant, la idea de la preferència d’accés dels ciutadellencs és un debat pendent per determinar si s’han de prendre decisions. La presència policial ha estat efectiva, fins i tot amb caràcter preventiu en un acte com les avellanes, en què la «guerra» d’anys anteriors no ha estat tan intensa i alguns al·lots i al·lotes han tornat a disfrutar. L’acord entre els caixers senyors i l’Ajuntament per reduir el nombre de cavallers també ha estat molt positiu. La millora del ritme n’ha estat una conseqüència i una de les claus d’aquest Sant Joan, que ha permès celebrar les ensortilles amb llum solar, un fet que millora la seguretat de tothom i possiblement el nombre d’encerts. La gran feina dels voluntaris s’ha consolidat i el passadís as Pla és una obra d’art. Els avisos per megafonia, perfectes. Llàstima de la vaga d’IB3, que haguera pogut triar altres dies igual d’efectius. Sobre les ensortilles s’hauria de parlar de si s’ha de mantenir el dret dels de més edat per córrer. Alguns aspirants, tal vegada no podran córrer mai.
I sobre el greu accident: la zona és gairebé la mateixa que l’accident mortal de 2014. Convé reforçar la seguretat en aquest punt? S’ha de marcar el carrerany de retxes vermelles? Sempre hi haurà actituds imprudents i cavalls al galop, però es poden donar dues voltes a millores possibles per poder celebrar l’any que ve, si Déu vol, unes festes perfectes.