El Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC) que s’imparteix a la UIB és un requisit per als docents no universitaris de les Illes Balears. Segons la Conselleria d’Educació, neix amb la voluntat de garantir que els professionals siguin capaços d’impartir docència de i/o en català amb rigor i coneixement del marc normatiu. La intenció és bona, però, a la pràctica, aquesta eina està servint per dificultar l’accés de persones plenament capacitades al sistema educatiu balear.
Un requisit que pretén protegir la llengua pròpia, acaba excloent docents provinents d’arreu del territori catalanoparlant, com Catalunya o el País Valencià. Posem per cas un docent que hagi estudiat a una universitat catalana (com fan tants estudiants menorquins): aquest, que ja ha acreditat la seva competència lingüística, ha de tornar a examinar-se si vol exercir a les Balears. Aquest fet, a més de comportar un tracte diferencial, envia un perillós i equivocat missatge que contradiu el principi —reiterat per tots els lingüistes— que el català és una llengua única amb diverses varietats dialectals.
En comptes de reconèixer aquesta unitat, el FOLC acaba actuant com a filtre administratiu que reprodueix un model secessionista encobert, en què «el català de les Illes Balears» esdevé una mena d'entitat a part, que cal conèixer i validar de manera específica. Com podem defensar la unitat de la llengua, si des de les institucions mateixes es promou una fragmentació en l’acreditació i el reconeixement? Aquesta situació no només és absurda, sinó que alimenta una visió insularista i empobridora del català. L’aprenentatge i l’ús de la llengua haurien de ser un pont entre territoris, no un mur. I la situació esdevé encara més absurda quan sabem que el sistema educatiu balear pateix una greu mancança de docents. Recentment, el SIAU ha denunciat la situació que afecta a més de 50 docents interins que han superat el FOLC enguany i que continuen exclosos de la borsa perquè no veuran actualitzats els seus requisits lingüístics de manera oficial fins després de la publicació de les llistes definitives d'adjudicació de places per a interins.
La qüestió ja no és només pràctica, sinó política i cultural: el FOLC és un instrument que, malgrat les bones intencions, contribueix a institucionalitzar un model lingüístic fragmentat i excloent. En comptes d’enfortir la llengua comuna, genera traves burocràtiques i greuges injustificats entre parlants.
Evidentment, em sembla imprescindible conèixer el marc normatiu i la situació sociolingüística de ca nostra, a més d’acreditar un nivell superior de llengua, ja que els docents som un model lingüístic per a l’alumnat. Però la defensa de la llengua és el contrari al secessionisme. Si volem enfortir el sistema educatiu i garantir una educació en català de qualitat, hem d’apostar per un model que reconegui la unitat de la llengua, valori la formació dels docents i elimini traves innecessàries.