No és fàcil evitar que la vida s’apagui als centres històrics de les ciutats. O no deixar que es transformi en una cosa diferent del que voldrien els residents. Hi ha poblacions on les cases velles dels centres no s’han rehabilitat i a vegades s’han convertit en llar per a persones immigrants o de poca capacitat econòmica. Iaçò ha fet que la vida s’hagi desviat del centre.
A Menorca, és diferent. Els centres no s’han abandonat, sinó que s’han traspassat o han reconvertit els usos. L’illa està de moda no només per venir una setmana a l’estiu, sinó per tenir-hi una segona residència. A Ciutadella, moltes de les cases dels carrers no comercials del centre històric han estat comprades i rehabilitades per gent de fora. Com edificis no s’han perdut, però l’ús ha baratat. Moltes només s’ocupen a l’estiu, ja no hi ha el mateix ambient de vesins d’anys enrere, ja gairebé ningú no seu a la fresca. Oalgunes cases una mica més grans s’han convertit en hotels d’interior, de poques habitacions, un procés que està motivat per la prohibició del lloguer turístic a les poblacions. Es continua fent igual amb aquests petits establiments amb encant.
Per tant, als centres històrics, la gran majoria d’edificis tenen una bona salut física, però la vida social s’està apagant.
La idea de convertir en zona de vianants els centres, de fer-los més atractius, ha donat bons resultats. Gairebé tothom s’estima més pacificar aquests espais urbans i evitar l’accés dels cotxes. Però les decisions per donar vida als centres històrics no depenen només de l’urbanisme, de la mobilitat i l’activitat turística.
Fent un símil amb Sant Joan, si un dia es planteja que els residents locals han de tenir una preferència per accedir al Caragol des Born i als Jocs des Pla, no s’hauria de pensar també en què puguin tornar a viure a les cases del centre antic, amb accions específiques, que no es limiti al pla de rehabilitació de façanes, propostes per evitar el procés de terciarització. La venda a gent de fora de cases particulars per un ús de segona residència o turístic representa la pèrdua d’un patrimoni col·lectiu. Fins al punt que la Ciutadella Antiga no s’assembli de res a la Ciutadella Vella.