El Sena

S i una cosa diferencia als francesos de la resta de mortals, i aquest any en tindrem una mostra amb el seu protagonisme al Fòrum Menorca de l’Illa del Rei, és el seu orgull com a nació, la seva capacitat de fer possible allò que molts pensarien que no ho és de possible. El retorn del bany al Sena n’és el darrer exemple. Una demostració de patriotisme tenaç que va prendre embranzida amb motiu dels darrers Jocs Olímpics de París. Un símbol d’aquesta tossuderia tan francesa que vol deixar constància que, sí, era possible netejar un riu històricament contaminat i convertir-lo en zona de bany per als parisencs i els visitants. Calia fer-ho, tenint en compte la quantitat de piscines públiques i privades que deuen existir a la capital francesa? Segurament, no. Però ells ho han tornat a fer. Han convertit un impossible en realitat, una visió urbana transformadora embolcallada d’una aposta decidida per la regeneració ambiental. En aquest sentit, em fascina aquesta capacitat seva d’il·lusionar els conciutadans i fer dels somnis col·lectius, un motor de canvi. Malauradament, aquí no passa tant com voldríem. Més aviat, ens instal·lem amb facilitat en la crítica destructiva, que sovint no ens porta enlloc. Hi ha qui qüestiona per què cal dedicar un fòrum com aquest a la seva presència a Menorca, que més aviat titllen d’invasió. Jo crec que la nostra mirada cap a ells ha de ser d’un intercanvi que pot enriquir-nos mútuament si sabem aprofitar-lo. Si ens deixem contagiar, per exemple, d’aquest orgull constructiu que fa que una ciutat decideixi recuperar el seu riu com a espai de vida, d’esport i de convivència. Menorca ha estat històricament un territori d’acollida i cruïlla de cultures. I és precisament des d’aquesta obertura, que podem beneficiar-nos.