Com si fossin la Casa Reial o El Vaticà, algunes administracions de Menorca han adoptat el costum de limitar la seva relació amb els mitjans de comunicació a emetre comunicats. Notes de premsa i talls de veu enllaunats -també s’han posat de moda els vídeos- on el polític de torn explica allò que li convé, omet allò que no li interessa, i es nega a respondre els aclariments o preguntes que els periodistes envien a través dels caps de premsa.
«Ens remetem al comunicat» o «no hi haurà més declaracions» són el leitmotiv d’uns representants públics que s’han rodejat, amb els doblers de tots, d’uns departaments de comunicació que tenen com a principal missió controlar fins a la darrera coma tot el que es publica sobre ells, evitar que surti res que els perjudiqui, renyar els professionals que se surten del guió previst i amenaçar les fonts que rallen directament sense passar pel filtre.
N’hi ha que tenen a més la barra d’anomenar «transparència» a aquesta forma de procedir. Són els que pensen que ja cobreixen l’expedient obrint un canal unidireccional de notícies per WhatsApp amb la ciutadania. Els que desitjarien que els professionals de fer notícies fossin simples altaveus del missatge que els interessa transmetre en cada moment. Que no revisin l’hemeroteca, que no subratllin les contradiccions, que no facin preguntes incòmodes, que no investiguin, o que silenciïn les veus molestes.
No sé si ho fan per inseguretat o prepotència, però deixen palesa la seva manca de cultura democràtica. Per molt progressistes i tolerants que diguin ser. Alguns fins i tot periodistes en èpoques passades, solen ser els pitjors. No tenen prou a controlar els mitjans públics amb influència i càrrecs afins, sinó que intenten pressionar els privats amb la publicitat: te la trec si em critiques, te la pos si em fas la pilota. Com si els doblers fossin seus. El millor, no haver de dependre d’ells.