En el capítol anterior, el conseller de la cosa va tenir la gran sort de poder assistir al festival que havia organitzat el seu partit a la capital mundial de la bronca política i de les gravacions secretes que surten quan a qualcú li convé, açò vol dir a Madrit.
I l’homo va quedar enlluernat amb la plana major que presidia el festival. La formaven dos que es van fer molt populars pels enganys de quan van governar; un altre, ara candidat a president, que també s’hi ha fet per les coses que s’atreveix a prometre; i una altra, que sembla treta d’una sarsuela, per la manera com malmena la comunitat on governa, amb el seu promès darrere.
Però allò que no es podia pensar el conseller de la cosa és que, de tornada a les Illes Tropicals, el seu assessor el rebria amb una ensaïmada d’aniversari, amb dos ciris damunt, tan grossos que semblaven de Pasqua.
- «Cumpleaños feliz» -li cantava l’assessor, amb veu de pollastre, i li feia senyals perquè bufàs mentre na Nataixa se’ls mirava des del seu racó de despatx amb cara de desganada.
- Mem, Juan Pelayo -va exclamar el conseller sense saber ben bé què succeïa-, aquesta sí que no me l’esperava.
- Però conseller -va respondre l’assessor-, que no ho veu que hem de celebrar que ja duim dos anys de governar, que tenim la cadira ben assegurada i que jo continuaré cobrant cada mes...
- Ai, Juan Pelayo -va dir el conseller, que ara ja ho entenia tot-, mira que ho ets de dolentot. Tu sempre tan complidor i pendent de cada detall! Però açò ho hauríem de celebrar amb s’altre partit nostro, que també s’ho mereix, perquè no governa però que orienta adequadament sa nostra política...
- Ja ho pot ben dir -va amollar na Nataixa des del seu racó-, i més que orientar-la es diria que la dirigeix.
- Ja ho sé que no feim una altra cosa que complir les seves ordres -va replicar en Juan Pelayo encarant-se amb la secretària-, però mos assemblam tant que açò no és cap problema. Al contrari, quan convé, podem fer creure que les malifetes venen d’ells.
- Bono -va intervenir el conseller-, que hi hagi pau. Venint amb s’avió he sentit que hi ha malestar amb es nostros ajuts al lloguer d’habitatge. Què hi ha de nou?
- Aquests indígenes -va respondre l’assessor-, que sempre es queixen. Tots volen tenir casa i, clar, als preus que van, no n’hi pot haver per a tots. Dos milions i mig d’euros, hem posat damunt sa taula per ajudar-los a que lloguin un pis... i encara diven que no n’hi ha prou.
- I vint-i-un milions per segregar l’idioma dels indígenes a l’escola... -va amollar na Nataixa.
No hem dit que l’espia també hi era. Però superat com havia tornat del festival de Madrit, on es va vestir de periodista per entrevistar el conseller, avui havia recuperat la disfressa de moscard, encara que massa cansat per poder volar. Així és que s’estava quiet en el nas del personatge que presideix el despatx des d’una foto i anava prenent nota de tot.
- També he sentit -va continuar el conseller-, que els aqüífers de les illes continuen anant per avall... No és que me preocupi gaire, però m’hauries de posar al dia.
- Res d’importància, com vostè ja entendrà -va respondre l’assessor, que anava amb una «xuleta» on estava tot escrit-. Els aqüífers, a l’Illa de les Discoteques encara està al 34 per cent i a la del Nord, al 42 per cent. Amb unes quantes dessaladores ho resolem tot, que als hotels necessiten molta d’aigo i encara hi ha molta demanda de piscines.
- Estaran contents -va afegir na Nataixa, que avui no tenia aturador-, als pous l’aigo ja surt salada i vostès vinga abocar més gent... I ara, a construir també en sol rústic.
- Però què dius, Nataixa -se li va tornar a encarar l’assessor-, noltros esteim en contra dels excessos. Fins i tot a l’Illa del Nord ja deim que limitarem l’entrada de cotxos.
- I ara què dius? -va interrogar el conseller, sorprès-. Vols dir que aquell president que hi tenc allà i que mai no me’n record què és de nom, ha claudicat i també limitarà l’entrada de cotxos?
- Bono -va respondre en Juan Pelayo-, però no s’apuri, diu que l’any qui ve... i els nombres que ha donat semblen una broma.
- De mal gust -va sentenciar na Nataixa.