Feijóo ho tenia tot al seu favor, la presumpta corrupció de Cerdán, Ábalos, obria un camí d’esperança perquè es veiés com el futur president del govern d’Espanya. Va tenir una magnífica ocasió per mostrar-se com la persona assenyada, ponderada, amb un projecte clar per al país, un home d’estat. I és que de moment tan sols hem vist que s’ha oposat a totes les iniciatives progressistes del govern de coalició de Sánchez, però mai ha presentat la seva alternativa política. Sorprenentment Feijóo, no sabem si per un càlcul electoral, es deixà endur per la seva visceralitat.
Cal arribar a l’insult personal per aconseguir el poder? Aquests dies hem pogut escoltar a Feijóo insultant el president del govern acusant-lo sense proves de guanyar-se la vida a costa de les saunes del seu sogre mort fa 3 anys, una mena de prostíbuls encoberts segons el PP, cosa que la policia patriòtica de M. Rajoy va denunciar i els tribunals van desestimar. Personalment no sé què té a veure el sogre de Pedro Sánchez amb la gestió de govern, els sogres no s’escullen, els amics sí.
Abans d’aquesta darrera i virulenta andanada d’en Feijóo hi ha hagut molts altres insults contra Sánchez per part del PP i és il·lustratiu que l’antecessor de Feijóo, el senyor Casado, també utilitzés l’insult personal contra el president per intentar derrocar al Govern. Per tant és de suposar que les ments pensants del PP deuen recomanar als seus candidats que segueixin aquesta línia d’insults i mala educació. Són la FAES i Aznar al seu davant, els que adoctrinen així als seus candidats? No sembla l’estratègia més oportuna per a guanyar unes eleccions, segur que a molts ciutadans conservadors no els agrada que el seu candidat perdi els papers d’aquesta manera i tampoc els deu agradar l’apropament ideològic del partit cap a posicions de l’extrema dreta i encara menys els pot agradar a votants del PSOE que ocasionalment estarien disposats a votar a un partit de centre dreta tipus europeu.
Tot plegat sembla que la dreta més extrema és majoritària dins el PP i dona per fet que són l’única força política que té dret a governar Espanya. Ja no pot esperar més, el govern actual els hi està capgirant el país i empenyen el partit cap a l’insult indiscriminat i constant. Altre factor que pot contribuir a la violència verbal de l’equip de Feijóo és que al líder se li acaben les oportunitats d’arribar a la presidència i la desesperació és tal que no la pot amagar. Arribarà Feijóo a les eleccions?
Feijóo ja ha dit que no tanca la porta a Vox, intentarà evitar que entri al govern però pactarà amb ells perquè els donin suport extern. Aquestes coses mai són gratuïtes i haurà d’oferir a Vox contrapartides, així ho han fet altres líders autonòmics del PP com la nostra presidenta de Balears, Marga Prohens. Ja sabem quines són les exigències de Vox, expulsar immigrants al modus de Trump, és a dir, hagin o no nascut aquí, igualar immigrant a delinqüent, eliminar les llengües oficials que no siguin el castellà, perseguir els Lgtbiq+ llevar-los drets, oblidar el mediambient i construir amb llibertat, en definitiva, acabar amb la Democràcia i amb la Europa que coneixem.
L’alternativa que té el PP és pactar amb els partits de dretes nacionalistes, Junts, PNV, que precisament no estan per tenir vincles amb Vox, per tant el PP s’hauria de desvincular totalment de l’extrema dreta. El PP, Feijóo, hauria de fer marxa enrere respecte al tractament als independentistes catalans.
Pronostico: si el PP es desvincula de Vox i pacta amb els partits nacionalistes de dretes, Feijóo donarà l’Amnistia als independentistes catalans, negociarà un nou finançament per a Catalunya i es reunirà amb Puigdemont a Bèlgica, a Waterloo.
Si s’arriba a aquest punt, crec que el PP haurà de cremar les hemeroteques.