Hi ha una secció d’«Es Diari» que procuro no saltar-me mai perquè és on es pot comprovar més ràpidament com respira l’economia real. No surt a portada, no obre titulars ni protagonitza debats però és tan simptomàtica com qualsevol informe del Banc d’Espanya. Em refereixo, és clar, a la secció dels anuncis classificats.
De dilluns a diumenge, hi conviuen un popurri de propostes diverses que van des de mudances a compres i vendes de tot tipus, alguns lloguers que m’imagino deuen ser mals de col·locar tal i com està el pati, traspassos d’empreses o negocis i sobretot, un calaix de sastre amb demandes i ofertes de treball de tota casta que s’omple o s’esllangueix segons l’època de l’any, especialment a l’inici de temporada.
La majoria de les vegades es busca personal per feines de tota la vida i de tant en tant, apareixen peticions més puntuals com quan algú necessita un mariner per a un iot. Abunden, això sí, la recerca de fusters, d’electricistes, paletes o instal·ladors del que faci falta en aquest microcosmos dels oficis que ha sigut sempre Menorca on sembla que no hi ha crisi ni recessió. Tots sabem el que costa aconseguir que algú vingui a ca teva a fer-te qualsevol reparació perquè la feina surt per les orelles.
Si tornés a néixer i fos una mica més manetes, crec que tindria clar quin camí seguiria. Només que siguis una mica seriós i complidor, tens feina assegurada. Abans de continuar especulant sobre si la IA ens deixarà a tots ociosos, hauríem de revisar què diu la secció dels classificats perquè allà, la feina no es busca, es demana a crits en una metàfora del que passa avui dia a tot arreu.