No sol tenir temps per llevar les llavoretes de les albergínies. Ni esma. Aquests granets, però, poden amargar el que cuinis, sobretot si l’albergínia està molt madura. Així que l’altre dia, disposada a fer un ‘pisto’, em vaig veure amb el cor i la lleugeresa de posar-me a llevar llavors. I allà, a la cuina, a quaranta graus, suant com un porcellí un divendres de juliol, només podia pensar: «tant de bo totes les preocupacions fossin aqueixa». Tenir una estona per treure sement. Estar pendent que el pisto no quedi agre. Decidir què faré amb la resta d’albergínies que tenc a la gelera.
Després de més de quaranta minuts de treure llavors i de la cocció corresponent, va sortir una samfaina gens amarga. Tot perquè al final aparegui la teva parella preocupada perquè no és un pisto: és una caponata.