Bunyol és terra de guerra de tomàtecs, però ja no és l’únic lloc de la geografia hispànica on es viuen i descriuen atacs alimentosos o hidratants. Ciutadella mai pot quedar enrere. Això és perquè aquesta idiosincràsia nostra, regada amb sang de cavall menorquí, ens fa ser de metxa curta i fàcils d’encendre. Amb un misto banyat explotem com dinamita; puix som d’empenya, no de demanar-nos cap a on, o, en tot cas, només de fer-ho cap on ens indiquin els nostres, ja sigui amb vídeos per xarxes socials o amb escrits a l’únic Diari que ens informa de les autòctones peripècies. I així ens va, amb el rècord de batles (i batlles, ambdós són vàlids) i batlesses des que va començar aquest joc de posar un paper dins d’una urna. De vegades, no sé si entenem prou bé la democràcia.
La darrera envestida de brau o arronsada de l’amo, i madona, ha emergit enmig d’una plaça, abans d’armes... i ara també: La des Born. Motiu: Gairebé no cal citar-lo, però va!, tornem a la política de poble que tant agrada i omple pàgines, de paper i virtuals, amb noms i llinatges o pseudònims bròfecs misèrrims. El tràngol es suscita amb una pregunta: Han matat la plaça des Born o s’ha projectat un futur modernista per a la citada plaça? La resposta, aquí i arreu del mapa geopolític espanyol, depèn del partit al qual votis: Quedar com estem vs. renovar la fisonomia del poble.
Conservadors vs. progressistes, li diuen. Serà cert que no hi ha res més? Serà veritat que hem de votar al menys dolent?
El meu cor sol estirar-me cap a la tradicional estança, en canvi, la massa grisa, opta per entendre que les coses canvien, inexorablement, per adaptar-nos a les exigències futures. Ara bé, igual que no estic segur que comprenguem bé la democràcia (ni les testimoniances de protesta o la llibertat d’expressió), tampoc estic segur que coneguem prou bé què ens exigeix el futur. Això sí, del que estic segur és que aquest ha de projectar-se amb les cartes boca amunt i amb l’avinença i conformitat de la majoria, fugint de fortuïtat i accidència. I com expiren aquests avatars? Amb consens, simplement. N’hi ha hagut prou? Ja torno a dubtar.
Dir que la plaça actual és un bunyol és un argument simplista i taujà si comprens que el citat consens no ha estat tal. I és que, no ens enganyem, sensació de buit i d’improvisació en dona bastant arran de passejar per la cèntrica plaça, cabdill de Ciutadella. Igualment tampoc m’invento les molèsties als veïns de la tanca que suplanta alguns dels aparcaments esbiaixats des del Consistori. D’igual manera, les queixes d’empresaris que veien millors ingressos amb l’estat antic de la plaça, es fan sentir... igual que el clam de qui ha de patir, a pit de sol, l’espera per agafar un bus. La llançadora sona a pegat improvisat també, potser el menys dolent.
Per part de l’equip de govern se’ns assegura que tot fou consensuat, amb els empresaris afectats fins i tot. I jo em demano: Com es pot consensuar amb qui hi sortirà perdent? Les negociacions tenen això, sí, però les concentracions de protesta de la banda dretana no són gaire habituals, per tant, la realitat diu que hi ha cabreig. És, en realitat, el tan taral·larejat consens, una planificació que aposta només per una part de la ciutadania? Estic segur que el nostre Batlle haurà volgut aparcar bé aquestes discrepàncies. Però si no hi estan, hem d’aturar i mirar cap on hi hagi altres responsabilitats polítiques; no queden, aquestes, a Ciutadella només.
Des de fa anys, amb la discrepància només de la ubicació, uns metres més cap aquí o uns metres més cap allà, totes les opcions polítiques han optat, amb la boca grossa o petita, per una estació d’autobusos digna, encara que la dignitat impliqui posar-hi bitllets, els nostres, clar. La capital mai concedida, com en altres matèries, aquí també ens en dona en cullereta. I qui ha tingut la possibilitat de fer una estació com Déu mana i no l’ha feta? Ah, els colors aquí es barregen amb la culpa (sinònim de responsabilitat). El blau culpa al vermell i el vermell al blau, ambdós han governat, res nou baix el sol, però és un capítol més en allò de llevar-se de sobre la responsabilitat mentre el poble paga les conseqüències (i els seus visitants)... Més del «i tu més».
Cosa similar passa amb les places d’aparcament d’aquest incipient Born per els vianants. Ara sembla que va de debò allò de limitar l’entrada de vehicles. Bé, una passa endavant. Però el sentit comú ens diu que abans d’entrar, s’ha de deixar sortir. I, han sortit places d’aparcament suficients per despoblar es Born (i la plaça des Pins) de vehicles? Uns diuen que sí; altres, el contrari. Jo crec que sí que han sortit, però repartides per diverses ubicacions que gens podrien considerar-se cèntriques. Hi hem guanyat? Potser en salut, pel fet d'haver de caminar, sí; però no en comoditats; ni parlo dels que tenim problemes de mobilitat. Sort que el bus és gratuït, de moment... però no sé, a partir d'ara.
Les sortides de to i les suposades agressions del 9 de juliol són una mostra més dels meus dubtes envers l’enteniment democràtic d’alguns. Condemnable tot plegat. Ara bé, entenent que avui dia la culpa que hi hagi corruptes, és dels corruptors; jo em demano: Què corromp més: No escoltar la gent, o exaltar-la? Ja ho tenim, així ho va voler Ciutadella el maig de 2023. Hi haurà, el 2027, algun polític que, tot i perdre doblers, temps i salut, vulgui posar el menys comú dels sentits? I una agrupació local que posi els interessos del poble per damunt dels interessos del partit? La llavor s’està sembrant. Però ja ho va dir Ciceró: «Ut sementem feceris, ita metes».