Quan a Pablo Iglesias li va caure la mundial per haver canviat el pis de protecció oficial a Vallecas per un xalet a un poble pijo de Madrid, les crítiques no eren perquè no hi hagués altres polítics que viuen rodejats de jardins amb piscina, sinó perquè ell havia fet de l’austeritat una bandera personal. No van faltar, però, els incondicionals de Podemos que van sortir a justificar-lo. Hooligans que només veuen les contradiccions quan són de l’adversari.
Aquests dies s’ha conegut que la presidenta de Madrid ha passat un cap de setmana en família a una vila que forma part del patrimoni de la comunitat autònoma, justament ella que ha criticat desenes de vegades Pedro Sánchez i els seus ministres per fer ús de residències oficials o anar-se’n de vacances a immobles públics.
Com era d’esperar, la cort de palmeros, en aquest cas del PP, ha sortit a justificar la seva flagrant hipocresia dient que només hi ha anat una vegada, que va dur el seu propi menjar o que no va fer ús de personal de la comunitat autònoma per atendre els seus capricis.
Aquí a Menorca hem tingut la nostra dosi d’incoherència política amb les fotos i els vídeos de la consellera d’Economia, Maria Antònia Taltavull, repartint pel mercat de Ciutadella capells low cost fets a la Xina com a part d’una campanya per promocionar el producte local. No podia haver cercat el Consell algun obsequi que es fabriqués a l’Illa?
Com aquí també tenim la nostra cort d’aduladors del poder, no han tardat a sortir comentaris a les xarxes per dir que el PSOE feia el mateix quan governava o que una associació comercial privada de Maó també està repartint escudelles xineses. Tot excepte reconèixer que s’ha ficat la pata i treure-la discretament. Deia Josep Tarradellas que en política es pot fer de tot manco el ridícul. Encara és pitjor, però, fer-ne bandera i voler justificar-ho. Facin l’esforç i no siguin tan superbs.