El que ha passat els darrers dies a Torre-Pacheco ens hauria de fer reflexionar. Què està passant en aquest país perquè arran d’una agressió d’un jove descerebrat a un jubilat s’hagi muntat una convocatòria nacional per organitzar en aquest poble murcià una cacera sobre un col·lectiu? És clar que si aquest jove hagués estat, per dir cosa, de nacionalitat britànica, taxista de professió o de religió protestant, ningú hauria convocat cap cacera per anar a pigar a britànics, taxistes o protestants. Com que era un marroquí, un cert grup, també de descerebrats, van decidir que tots els immigrants marroquins i musulmans per extensió, així com els seus fills (espanyols de ple dret) també eren culpables i mereixien una agressió.
D’un temps en aquesta part s’està instal·lant a Espanya un preocupant creixent discurs de l’odi. No només contra els immigrants. L’ascens de l’extrema dreta arreu fa que s’hagi normalitzat aquest odi envers molts col·lectius.
Manifesten un rebuig visceral contra tothom que ideològicament sigui un poc d’esquerres; odien els socialistes i sobretot els comunistes; també repulsen els gais, les lesbianes i els transsexuals; senten repugnància pels independentistes, inclús els nacionalistes (no espanyols) moderats i els catalans i bascos en general; manifesten gran animadversió cap als activistes, els ecologistes, els sindicalistes i les feministes; no els fan gens de gràcia els negres, els orientals, ni tampoc els llatinoamericans; i sobretot odien els immigrants (els que són pobres és clar), i encara més si són musulmans.
És gent que es declara molt espanyola i molt patriòtica, però que no fa res més que demostrar que el que volen és una pàtria molt petita, molt limitada i poc diversa, conformada bàsicament per blancs, amb vuit llinatges espanyols, que confessin la religió catòlica i tenguin una ideologia conservadora. Si és així com volen la seva pàtria, que se la quedin tota per ells. Jo la vull més extensa, i en aquesta hi ha cabuda per tothom, també per ells.