Aquesta darrera setmana han aparegut en els mitjans dues notícies relacionades amb la problemàtica de l’aigua, i Ara Maó voldria pronunciar-se perquè el ciutadà conegui la greu situació que vivim:
Primer: la reparació de la desnitrificadora s’endarrereix.
Dijous passat es va publicar en premsa local que la reparació de la desnitrificadora que dona servei a la xarxa de Malbúger, la que serveix a pràcticament la meitat de la població de Maó, encara s’enderrirà més i es preveu ja per l’octubre.
D’aquesta crisi se n’ha rallat molt, i Ara Maó ha expressat, des del primer moment, el seu posicionament: no és acceptable la gestió descuidada i negligent de l’equip de govern actual del PSOE que no va tenir prou cura del servei d’aigües (fins al punt que ni tan sols va arribar a obrir un informe cabdal, que la mateixa regidoria havia demanat a l’empresa concessionària del servei) i que, una vegada constatada la situació, s’havia de centrar a buscar solucions, a assegurar un protocol perquè errades com les patides no es poguessin tornar a repetir, i a ser absolutament transparents amb la informació, perquè els ciutadans i ciutadanes han de conèixer, sempre i en tot moment, la veritat, per dolenta o escandalosa que aquesta sigui.
Segon: les reserves d’aigua a Menorca han baixat al 42%, el nivell més baix de la darrera dècada.
Aquest tema des d’Ara Maó el seguim des de sempre. Des de l’any 2015 duim dins les nostres propostes prioritàries mesures i inversions per a l’adaptació del municipi als efectes del canvi climàtic. Un canvi climàtic, sigui dit de passada, que és posat en dubte per la dreta i l’extrema dreta, encara que les conseqüències són diàriament visibles, en especial la perillosa irregularitat de pluges a tota la costa mediterrània.
D’entre les nostres propostes prioritàries, l’aigua és una de les més urgents. Duim tot aquest temps insistint davant les grans institucions públiques, tant autonòmiques com estatals, que són les que tenen l’autèntic múscul econòmic, que encarin les grans inversions en infraestructures d’aigua que, encara que puguin ser invisibles, perquè van enterrades, són les més imprescindibles per assegurar la qualitat de vida a l’illa: inversions en noves canalitzacions, que separin aigües pluvials d’aigües residuals i que evitin la intrusió marina, inversions en modernitzar les depuradores per poder reutilitzar les aigües tractades per a usos agrícoles, la neteja de carrers i d’embarcacions, o, fins i tot, estudiar la recàrrega efectiva d’aqüífers davant la falta d’aigua de pluja. Aquesta inversió pública decisiva, encara que reiteradament reivindicada per Ara Maó, continua sense arribar.
A part d’aquesta denúncia de dèficit d’inversions, Ara Maó s’ha centrat també a incidir en la política municipal quan n’ha tingut ocasió, impulsant des de la Regidoria de Recursos i Sostenibilitat capitanejada des del 2015 fins al 2023 per regidors d’Ara Maó, nombrosos i diversos projectes, entre els quals els de les desnitrificadores o la redacció del Pla d’Emergència per Sequera de Maó.
Apliquem el Pla de Sequera
Aquest darrer Pla és el que ens ocupa avui, ja que, tal com es desprèn de l’evolució de l’Índex de Sequera Hidrològica a Menorca, elaborat per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua del Govern Balear, duim des del juny del 2023 en situació de prealerta. El fet d’estar més de 2 anys en aquesta situació, que no té aspecte de revertir-se a curt termini, ens ha fet demanar públicament que s’apliqui el Pla de Sequera i que es convoqui la Comissió de Seguiment del Pla, que haurà de prendre les decisions i activar les mesures necessàries per a cada escenari de sequera, que haurà de fer-ne el seguiment i, a la vegada, haurà de dirigir les accions comunicatives descrites al Pla.
Aquesta Comissió, participada per càrrecs polítics, té com a particularitat i rellevància que hi participen tècnics experts, i la resposta que doni és crucial per encarar aquesta nova crisi de l’aigua abans que, enllaçant els dos punts amb els quals començàvem aquesta exposició, l’endèmica i ja estructural falta de pluges juntament amb la nul·la moderació del consum mantinguda en el temps, provoquin que no hi quedi ja aigua als aqüífers per desnitrificar.
Aquesta convocatòria, efectuada per part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Maó curiosament el mateix dia en què Ara Maó ho demanava públicament a través dels mitjans de comunicació, fa mesos tard. Segons el Pla de Sequera, la convocatòria de la Comissió s’ha de produir quan els indicadors establerts constatin la situació de prealerta (recordem, des del juny de 2023), i ha de determinar l’estratègia de gestió de la crisi, aplicant mesures ja detallades en el mateix pla, com poden ser, entre d’altres: l’activació de les accions de comunicació sobre la situació de sequera per transmetre a l’opinió pública la gravetat de la situació, la intensificació de les tasques de detecció de fuites sobre la xarxa de distribució i l’agilització en les actuacions de reparació, la restricció del reg entre les 8 i les 20 h, el requeriment als grans consumidors (privats i públics) de plans d’usos eficients d’aigua o l’increment de la penalització tarifaria en cas de consum abusiu.
Per no arribar a les mesures més severes que contempla el Pla de Sequera s’ha d’actuar ja, i també amb visió a llarg termini prenent decisions més de caràcter polític, si escau, com una possible moratòria en la construcció de noves piscines, una més que necessària congelació de tota nova plaça turística que es pugui plantejar, o mesures coercitives i de control d’extraccions no autoritzades dels aqüífers, per posar alguns exemples que des d’Ara Maó creim que s’han d’abordar a escala municipal i insular amb urgència.
La lectura dels indicadors de sequera, la permanent situació de prealerta i la clara tendència a la baixa d’aquests indicadors, aconsellen no esperar a la declaració d’alerta que sembla imminent i aplicar ja totes les mesures possibles per a evitar arribar a una situació irreversible. Els experts alerten que, si el nivell de l’aqüífer continua baixant i no es recupera, l’amenaça d’intrusió marina es pot fer realitat i els aqüífers es podrien arribar a quedar inservibles pel consum.