Hem convertit de nou els nitrats en el gran tema de preocupació per la salut. Insisteixo, i està recolzat per tota mena d’estudis, que ingerim molts més nitrats quan mengem verdures i molts productes càrnics que empren els nitrats com a conservant. Sí, sí, s’afegeixen nitrats a dosis segures a la carn i als embotits per impedir el creixement de bacteris perillosos i per mantenir un color rosat més apetitós. Sense aquest conservant els productes càrnics agafarien un color grisós menys atractiu, i ningú en parla d’aquests nitrats que insisteixo ingerim de forma segura en quantitat superiors als nitrats que hi ha en l’aigua. Les verdures, sobretot les de fulles amples, bledes i espinacs, xuclen els nitrats del sòl. I ningú denuncia aquests nitrats suposadament tan perillosos. Per què no hi ha una alarma també?
Només interessa parlar dels nitrats de l’aigua, que per cert se podria reduir la seva presència si se limités el seu ús excessiu en l’agricultura des d’on van a parar als aqüífers. I per què només en l’aigua? Doncs d’ençà que el 2003 se va canviar la normativa que regulava la quantitat de nitrats en l’aigua corrent de 150 a 50 mg/l, per una escrupolositat extremada, les vendes d’aigua embotellada s’han disparat. Com també s’ha disparat el negoci dels equips d’osmosi i el de les desnitrificadores. Un despropòsit interessat.
Amb els valors permesos abans del 2003, de fins a 150 mg/l, tots els pous de l’Illa estarien dintre de la legalitat, i tothom podria beure aigua de l’aixeta sense escrúpols, en comptes d’aigua plastificada que sí se sap que és nociva.
Sindicatura de greuges què us sembla? Podríeu fer alguna cosa?
D’allò que sí tothom hauríem d’estar parlant alarmats és de la crisi climàtica galopant. Que no és evident encara?