Després de la cacera de l’extrema dreta espanyola contra immigrants marroquins a Torre Pacheco, l’esquerra espanyola s’ha mostrat molt preocupada i ha dedicat tinta i temps a la qüestió. Hi ha raons objectives per estar preocupat, sobretot perquè a Espanya l’extrema dreta no és cosa de quatre energúmens de carrer sinó que compta amb unes estructures de poder enormes: policia i mitjans de comunicació, jutges i grans empresaris. Vist ara amb la perspectiva dels anys i des d’un present cada vegada més calent i brut, fa entre gràcia i pena recordar aquells temps en què els espanyols s’enorgullien de ser l’únic país d’Europa on l’extrema dreta no tenia representació parlamentària. No tenia representació perquè ja estava més que integrada, no només en el principal partit de dretes de l’estat (el PP), sinó perquè en moltes esferes del poder espanyol tenia la paella pel mànec. És el problema de no haver depurat una dictadura reaccionària de prop de quaranta anys.
Si a Espanya s’hi haguessin celebrat uns judicis de Burgos, l’equivalent dels judicis de Nuremberg contra els nazis, avui tot seria diferent. Tornem, però, a la preocupació de l’esquerra espanyola davant l’auge de l’extrema dreta. Primer, ni auge ni res: l’extrema dreta espanyolista hi ha estat sempre, i des de sempre ha jugat un paper fonamental en la política espanyola. Durant els anys 80 al País Valencià, per exemple, va ser un element espanyolitzador de primera magnitud, usat ni més ni menys que per l’espanyolisme democràtic del PSOE. I ara arribam on volia anar a parar. Sense la legitimació utilitària que l’esquerra espanyola ha fet històricament de l’extrema dreta espanyola per atacar les nacions no castellanes de l’estat i protegir la unitat d’Espanya, avui l’extrema dreta espanyola seria molt més dèbil.
Sentir esquerranosos espanyols lamentar-se per l’extrema dreta, quan el PSOE vota sovint amb el PP i Vox, quan els Comuns varen donar l’alcaldia de Barcelona al deportador de gitanos Manuel Valls, quan Podemos considera que Junts per Catalunya és extrema dreta racista simplement perquè per al seu madrilenyocentrisme la catalanitat és culpable, és d’una hipocresia sagnant. Els partits d’esquerres no castellans no haurien de donar suport mai en res a les esquerres espanyoles excepte si elles respecten i defensen el que som. Si no ho fan, idò que es defensin elles totes soles davant l’extrema dreta, igual com nosaltres ens hi hem hagut de defensar des de sempre, i encara ara.