Estava una mica acubat entre tanta gent. Un capvespre de molta calor, vaig escoltar de passada aquesta conversa:
- Has vist en Jaume?
- Ni sé on para ni què fa.
- S’haurà amagat…
- O s’ha perdut…
No sé qui deu ser aquest Jaume. Esper que s’hagi amagat voluntàriament, en tost d’haver-se perdut o que l’hagin segrestat. Tampoc sé si sap que el cerquen o que xerren d’ell. Però m’han vingut al cap unes quantes converses enigmàtiques, caçades al vol, que fan que et piqui la curiositat i que et posis inconscientment en pla xafarder.
- Hi ha cada vegada més francesos a Menorca. Quin fenomen més curiós…
- Dia 12 d’agost en xerraran a un fòrum que es fa a l’Illa del Rei, enmig des port de Maó.
- Les circumstàncies de la vida ens separen i ens tornen a juntar. Saps aquell acudit d’un català, un francès i un anglès?...
Enmig de ses festes estiuenques no hi ha qui s’aclareixi. Quina gernació! Fins i tot, em va semblar que xerraven un cavall i un ase, a un descans del jaleo. A vegades, també ses bísties necessiten enraonar…
- Què et relinxes, Botets?
- Hola, Cap d’ase! L’hivern és molt més calmat. Quina bogeria els hi agafa a aquests humans quan arriba sa calor…
- Paciència! Ja tornarà sa tramuntana i podrem pasturar tranquils…
Un diàleg a l’atzar, fragmentat i descontextualitzat, pot semblar absurd. Hi ha milions de diàlegs per segon, tots els dies de l’any, i a la majoria se’ls endú el vent i es perden per sempre. Un diàleg és efímer, a no ser que el deixis gravat o escrit, com va fer Plató a la seva obra «El banquet». Llavors et pots trobar que a un dinar organitzat pel poeta Agató, en acabar de menjar, els assistents són convidats a fer un elogi d’Eros, que a l’antiga Grècia era el déu de l’amor i també responsable de l’atracció sexual. Eren molt profunds, els grecs. I el tema prou interessant. També Sant Pau va escriure una carta preciosa als Corintis sobre el tema. Avui en dia, ningú xerra d’aquestes coses…
Aquí es fa un dinar amb quatre amigots, cantant i sonant sa guiterra, acabant tots ben gats, vam qui la diu més grossa. Però no toquis sa política, si no et vols fer mala sang.
- Ja saps que qui no plora no mama. Esteim massa atordits amb tanta informació i ens prenen el pèl de mala manera.
Aquesta terrasseta al port és ideal per a conversar sense pressa. La mar està com una bassa d’oli, el sol ens escalfa suaument i la brisa marina ens ventila i refresca. Anem a fer un elogi de l’amor que sigui una mica original. Podem incloure l’atracció sexual, que tant desgavell provoca, i adaptar-ho tot al pornogràfic segle XXI. Qui comença?