Crec que ja sabem tots que sense un canvi en la política econòmica insular estem destinats a perdre posicions en termes de renda per càpita real, a més de posar en qüestió la sostenibilitat mediambiental de l’Illa i deixar en perill la cohesió social d’autòctons i nouvinguts. Hem crescut d’una manera que s’autoalimenta de fagocitar cada vegada més recursos de tot tipus, per a fer més i més del mateix. Suïcida.
Però no només és legítim, sinó necessari, demanar que més enllà del diagnòstic, es proposin mesures per a redreçar la situació crítica assenyalada; així pel que fa a la mala orientació de certs serveis turístics i a la falta d’una reindustrialització de la nostra economia. Aquí en comento unes quantes.
PRIMERA. Sense massa discriminació, facilitar activitats incipients noves i dificultar-ne algunes altres de velles. Per tot el que fa referència a la indústria nàutica, des del motor elèctric de barques o hivernada, catifa de suport. I en tot el referent a la denominada ‘economia blava’. També per aquells que integrin en els seus canals propis la comercialització directa, des del major valor afegit del producte que els identifiqui, com en el cas de la nova bijuteria i la sabata. A la que depèn de l’escala de producció i costos unitaris baixos, marca blanca de tercers, suport amb la mesura que mantenen ocupació, però sense la consideració de prioritaris, ja que els nòlits d’entrada i sortida hi juguen en contra.
SEGONA. A tota activitat o iniciativa incipient de valor afegit, suport a les etapes inicials, oferint suport tecnològic subcontractat de fora si cal (quan l’escala tecnològica pròpia no ho permeti). A les activitats que suposen més del mateix sense aportació de futur a l’economia circular que requereix l’illa per a la sostenibilitat mediambiental, ni pa ni aigua. Com es fa això avui en un context de lliure mercat?: lupa a unes activitats i zoom ampliat per les externalitats que es generin en altres, com a formes de discriminació positiva.
TERCERA. Un sector públic que afavoreix infraestructura industrial (sòl) i portuària (base militar del port de Maó), i dificulta el trinxat de territori turístic en projectes que no millorin els existents. La tendència a derivar-ne recursos d’aquesta per part de l’Administració, ja sigui concessionant espais públics (de costa, portuaris, etc.) revertir-la, contra el que es fa ara, a favor d’activitats que valguin la pena i que no perjudiquin la població local. Altrament, s’observa que el cànon elevat d’una concessió pública s’acaba traslladant a preus finals d’usuaris, i impossibilita l’accés a preus raonables per a noves activitats i per al consum local. En canvi, cal posar fre a unes entrades indiscriminades de passatgers i vehicles per part d’unes companyies privades de fora, desenfrenades, que busquen la seva rendibilitat peti qui peti; per exemple, amb un sector de transport aeri que rep subvenció de combustible i no es fa càrrec de les externalitats negatives que genera.
QUARTA. Estar més atents a les coses que es veuen menys, però que fan molt mal. Em refereixo aquí a la passivitat amb la qual l’administració confronta uns serveis de transport marítim amb horaris de conveniència per a la indústria mallorquina que llima la nostra. Entrades i sortides a preus rebentats que en un mateix dia substitueixen l’escala de producció local, sobretot en àrees de predomini dels prefabricats, en detriment de serveis complementaris que fins al moment s’havien subministrat des de la nostra illa.
CINQUENA. Mostrar el valor del treball ben fet, assenyalant els casos d’èxit, la importància de l’emprenedoria i la creació d’ocupació estable i productiva, i de compaginar vida laboral tot l’any amb el benestar familiar per a poder tenir futur com a societat. De nou, cal posar la lupa sindical sobre les condicions de treball de certes activitats de serveis estacionals i donar suport a la cultura empresarial i de les arts i els oficis.
SISENA. Treure la transacció de curta durada del portfoli de l’inversor, perquè no distorsioni amb rendibilitats a curt i taxes de descompte altes (pa per avui i fam per a demà), en detriment de projectes més selectius i que valguin la pena.
SETENA. Incentivar el coneixement dels oficis i oferir la prima lingüística en els serveis de contacte directe amb els ciutadans, per a condicionar l’arribada de població activa. I superada aquesta, disposar de serveis socials que alleugereixin els estralls del mercat per a tota la població que els pateixi. Seguirà!