Europa fa anys que està perduda. No té un rumb clar. Cada país va a la seva i al final sembla que l’únic que ens uneix és una moneda i algunes polítiques econòmiques. La Unió Europea ara està més dèbil que mai. Una debilitat desitjada per Putin i fomentada per Trump.
El president dels Estats Units des que va entrar a la Casa Blanca té clar que Europa més que un aliat és un competidor i com a molt li deixarà ser un subordinat, ja que si com promet Trump es vol fer que «Amèrica torni a ser gran una altra vegada», la UE ha de ser dèbil, dividida i inestable. I sembla que ho està aconseguint amb una sorprenent passivitat per part dels dirigents europeus.
La primera humiliació de Trump a Europa fou obligar els països membres de l’OTAN a pujar la despesa militar fins a un 5 per cent del PIB, conscient que més diners per Defensa revertiran a la poderosa indústria armamentística nord-americana. I la majoria dels presidents europeus van acceptar, malgrat que aquest augment de la despesa militar hagi de venir acompanyat per grans retallades, com ja ha anunciat França.
Però la gran claudicació s’ha viscut aquest diumenge amb els aranzels, després d’arribar a una cosa que són capaços de nomenar ‘acord’, malgrat que només contempla beneficis per a una de les dues parts. S’imposaran aranzels als productes europeus que s’exportin als Estats Units d’un 15 per cent (pel 4,8 actual), que en el cas de l’alumini i l’acer pugen al 50 per cent, Europa es compromet a comprar energia per un import de 750.000 milions de dòlars en tres anys i armes per un valor de 600.000 milions. A canvi, i aquí arriba la broma, es redueixen i se suprimeixen alguns dels aranzels que paguen els productes nord-americans que s’exporten a Europa.
La UE diu que accepta aquest acord com a mal menor, perquè si no entraríem en una guerra comercial amb els Estats Units amb conseqüències totalment incertes, com si aquestes només afectessin Europa. I així és com en Trump ha aconseguit humilià un poc més Europa i fer-la un poc més dèbil.