A vegades, un nou reglament no és només una fita administrativa. Ben al contrari: pot suposar un abans i un després en la vida de moltes famílies.
Després de 22 anys, a Trepucó hem aprovat un nou reglament intern. És una passa necessària per garantir el benestar, la dignitat i els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual, així com el suport i la tranquil·litat de les seves famílies.
I no xerram només d’un conjunt d’articles legals. És molt més que açò. És un acte de justícia. És un crit de dignitat.
El reglament anterior, del 2003, estava completament desfasat. Utilitzava termes com «retard mental». Només aquesta expressió ja fa mal. Fa mal perquè ofèn. Fa mal perquè ignora. Fa mal perquè estigmatitza allò que hauria d’estar carregat de drets. Un llenguatge, sincerament, inacceptable avui dia.
La realitat social i les necessitats de les persones han canviat. I, com a institució pública, tenim l’obligació d’evolucionar amb elles.
AQUEST NOU REGLAMENT s’ha construït amb moltes mans. Amb tècnics, juristes, professionals... i també recull les opinions de les famílies. No és una feina improvisada, sinó una construcció col·lectiva pensada per adaptar-nos a una realitat més complexa, més diversa i també més exigent.
Però, per damunt de tot, aquest reglament no exclou i no imposa. Ofereix opcions.
Ara, per primera vegada, podrem acollir joves d’entre 14 i 18 anys amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta greus. Fins ara, aquests joves es veien obligats a marxar fora: lluny de casa, lluny de la seva illa, lluny dels seus. Amb el nou reglament, podem oferir-los una alternativa humana, propera i adaptada. A més, també s’amplia l’edat d’estada, que passa de 60 a 65 anys.
S’ha afirmat —de manera irresponsable— que aquest canvi forçarà les famílies a cedir la tutela dels seus fills. És fals. I vull deixar-ho molt clar: les famílies no es veuran obligades a cedir la tutela dels seus fills. És cruel fer creure el contrari.
Aquest reglament protegeix la pàtria potestat. Protegeix la família. I acompanya. No substitueix. No imposa. No trenca vincles: els reforça.
Amb aquesta nova visió, hem incorporat nous serveis i eines de suport: unitats de respir, un pla d’atenció sanitària, una coordinació més àgil amb les famílies i una regulació interna més clara i més humana. Tot, amb una mirada centrada en la persona.
PER AÇÒ, avui celebram que Trepucó té un reglament digne del segle XXI. Un reglament que no només compleix la normativa, sinó que respon a la vida.