La dimissió de Noelia Núñez, diputada del Partit Popular, ha tornat a encendre el debat sobre la veracitat dels currículums dels representants públics. Xoca que el detonant fos un missatge a la xarxa X, on el ministre Óscar Puente va qüestionar el seu perfil acadèmic. Núñez va reconèixer que no havia finalitzat el Grau de Dret i Ciències Jurídiques de les Administracions Públiques, tot i que constava com a completat a la pàgina web del Congrés.
Aquest cas no és anecdòtic. Mentir en el currículum no és una distracció, ni una errada innocent. És una decisió conscient que cerca obtenir credibilitat, prestigi i poder. I en política, això és especialment greu.
LA FAÇANA IDEAL és la del candidat/a amb molts estudis. He conegut professionals que es presentaven com a empàtics i dialogants, experts en treball en equip, i han resultat ser autoritaris, inflexibles i incapaços de fer un favor fora de l’horari laboral. N’hi ha d’altres que tenen tendència al gemec, i mai reconeixen les errades. Però mentir en el currículum és una altra lliga. És falsejar la base sobre la qual es construeix la confiança pública.
A Menorca, on ens coneixem quasi tothom, disfressar la realitat és més difícil. Algunes candidatures s’han presentat com a «estudiants a la UNED», un eufemisme que sovint amaga estudis no finalitzats. D’altres presumeixen de màsters i especialitats, però després no tenen gaires dots socials. La preparació acadèmica no ho és tot, però la transparència sí.
LA COHERÈNCIA TAMBÉ ÉS UN VALOR EN CRISI. Si et reconeixes d’esquerres i defenses l’educació pública com a pilar de la igualtat, però envies els teus fills a col·legis privats amb quotes elevades, potser cal revisar què significa avui fer bandera de la igualtat d’oportunitats. Fer discursos ecologistes, i no tenir cura del medi ambient, o rallar de participació i no atendre els moviments socials i veïnals.
En política, no basta amb la vocació ni amb la preparació. Cal ser un referent. Defensar valors i assumir el paper. I per això et voten. Mentir en el currículum, disfressar la realitat o viure en contradicció amb els principis que es proclamen, són formes de trair la confiança ciutadana.
VIVIM DEL MÀRQUETING. Els portals de transparència dels ajuntaments i del Consell insular de Menorca mostren declaracions de béns, salaris, agendes, però la gestió continua sent opaca. Molta representació i poc avanç en la gestió.
Fa falta més transparència en la governabilitat pública. L’ajuntament de Maó, ha recuperat posicions i és el tercer municipi més clar de Balears, segons la plataforma Dyntra. Podem veure els pressupostos, contractes, retribucions amb desglossament complet, despeses de viatge de l’equip de Govern, i participació ciutadana.
Palma se situa en segona posició, millorant en accessibilitat de dades i rendició de comptes, i Eivissa ocupa el primer lloc del rànquing.
Que Maó dugui a plenari un pla econòmic i financer per complir la Llei d’Estabilitat Pressupostària és una notícia positiva, perquè no totes les entitats locals ho fan.
La dimissió de Núñez ha estat un gest que l’honra, però també un mirall incòmode. Mentir sempre passa factura, en qualsevol moment.