El barri de s’Arraval i Pla des Monestir va constituir el primer eixample de Maó fora del nucli urbà tradicional, de les murades. Segons el llibre «La ciutat des del carrer» (Domènech-Gomila-Martínez-Seguí, 2005) van actuar com a pol d’atracció un convent i el camí cap a Ciutadella. Fe, criteri, seny i funcionalitat. Predominen les cases de trast amb un pati posterior.
Les 336 piscines que es van construir l’any passat a Menorca no poden sorprendre ningú que revisi sovint les llicències dels ajuntaments. Moltes reformes de cases d’interior s’aprofiten per fer-ne. Permet refrescar-se, dona estatus quan venen visites i, la clau, puja el valor de la finca. A s’Arraval van tancant comerços i obrint places turístiques. Gairebé sempre hi ha alguna reforma en marxa. Fa poc, es va donar llicència per rehabilitar una casa de s’Arraval i construir-hi una piscina nova de 4,69 metres quadrats. És gairebé unipersonal, per remullar-se i prou. I per dir que es té piscina.
Els municipis amb més piscines són els que tenen més urbanitzacions de costa. Devora el mar. Caprici i comoditat. I cobdícia. Un lloguer turístic que permet mirar el mar des d’una piscina és més car. Res d’açò té un mínim criteri funcional.
La majoria de les piscines tenen molts més de 4,69 metres quadrats. Hi ha una piscina per cada deu habitants, per tant podem afirmar que totes les persones empadronades a Menorca podrien estar dins una piscina al mateix temps. I no massa estrets. No podem dir el mateix dels habitatges disponibles per a residents. Es fan més piscines que pisos nous. Un petit territori envoltat de mar té uns 10.500 petits mars envoltats de terra.
Les piscines no són les culpables del problema de l’aigua. No hi ha un culpable. Qui identifica culpables a la lleugera només vol exculpar-se ell mateix. Aquestes xifres no acusen. Són l’evidència que un dia vam deixar de créixer sobre el terreny amb seny, criteri i funcionalitat. Alguns, encara que costi, mantenim la fe.