Abans de l’aparició de les multinacionals farmacèutiques, els pagesos disposaven de remeis casolans, d’acció directa i molt efectiva, com eren els recollits pel metge Francesc Camps i Mercadal.
Avorts.- Dur penjada una caramida (’calamita’, pirita de ferro magnètic) dins una bosseta amb serradís d’acer. És pedra molt rara.
Agrures.- Menjar farina de faves molt torrades. Prendre amb aigo un pessiguet de cendra de serments.
Arenes.- (mal de pedra).- Te (infús o decuit), d’herba arenera, d’herba santa, de tronxets de maies (parietària). Beure en dejú orina pròpia. Una pedra arenera penjada pes coll. Es diu «pedra arenera» a una mena de gra gros de rosaris, que se sol trobar a ses coves a on hi ha enterraments antics.
Aufegor.- Fumar flors seques de trompetilla (estramoni); te d’herba de Santa Maria o didalera.
Dentició difícil.- Penjar an es fiet pes cos un cavall de barres d’eriçó.
Enfitament.- Diuen d’un, que està enfitat, quan pateix ses deixes d’una malaltia llarga, de febres, de cosa de ventrei. El fan posar de panxa, esquena per amunt, i li mauren s’espinada: si sa pell fa trons, sa cura és segura.
Escanència, minves.- Untures en es coll amb sagí de gallina: un talequet de cendra calenta. *Veure «Es viatge tràgic de l’amo en Xec de s’Uastrar» d’Àngel Ruiz i Pablo, consogre de Francesc d’Albranca.
Espaume, Cucs.- (Tot al·lot qui té espaume té cucs, diu es vulgo). Pengen an es fiet pes coll una enfilada d’ais.
Fúria de sang.- (mal de queixal, escanència, cop de sol...).- Te de dauradella. Per curar mal de queixal, una manadeta de fas de formiga (herba) posada dins es capell. Una bolleta de suro mascle penjada pes coll, damunt sa carn.
Humors freds.- Empastes d’herba viva picada. (Herba de fuia grassa; viu damunt rocam o parets veies).
Humor salat.- Rentar-se’l amb aigo d’uiastre-ase, (cambronera) o de bastanagues bordes o de jardí.
Inflamació des pits, de ses dones que donen mamar.- Empastes de fuies de figuera infernal, o cagamuja (ricino). Id. id. de col de moro (una canya de fèl·lera). Se troba aquesta planta dins ets horts de cases antigues: no l’he vista enlloc més. Avui no l’empren.
Inflor des ventre.- Empastes de cornicelis (estrellamar) i malrubí, segons sa cançó de s’herbolari: Cornicels i malrubí, fer-li a sa panxa una empasta; i si aquest remei no basta ja ho enviareu a dir.
Insomni.- Llet de llavors; és una orxata feta de pipides de síndria, meló, carabassa, picades. S’hi sol ajuntar ametles picades i, per més segur, mitja ametla agra. Te de cascai (Paver somniferum).