Juntes inflades.—Aplicar-s’hi una fuia de figuera de moro o d’atzabara, torrades i esmitjades.
Febre.— Era comú a la pagesia, i avui sols es conserva a Alaior, aquest costum: es metge, vesitant es malalt, si diu que té febre, per curar-la ja sap què ha de fer sa família: posar una pinxa a sa planta de cada peu des malalt i a falta de pinxes, dues taiades de sobrassada veia. I tal costum té aquest fonament: quan couen caragols, al bullir s’olla, sempre vessa, per bé que li estiguen damunt: tirau-hi dins un tros de pinxa o de sobrassada, i no hi ha por que s’olla vessi. I això, pes vulgo vol dir que sa pinxa i ses taiades de sobrassada comanden es bull, s’ardor i sa febre.
Febre en es cap.— Un colomí blanc, sense cap taca, que no hagi sortit des niu, esmitjat de viu en viu, i aplicat, com un barretet en es cap des malalt. (S’usa més a ses ciutats que a la pagesia).
Ferides, cops.—Oli de serp, oli d’herba de sant Joan (hipericón), oli de neu.
Fel sobreixit o fel que vessa. Fel i melsa.—Te de brutònica, d’auzineta. Empastes de faves tendres i d’herba barbera damunt sa melsa o es fetge. Ous cruus.
Flatus.— Te de celiandre, batafaluga valenciana ( Valeriana officinalis).
Geniva que madura.— Una figa seca bullida, dins sa boca, damunt es bony.
Mal de queixal.—Te de proenga o herba queixalera ( Vinca)
Bavorades de descuit de capseta (jusquiam). Te de dauradella: una manadeta de fas de formiga posada dins es capell. (V. Fúria de sang). Una bolleta de suro mascle (suro espès, sense maies) penjada pes coll, damunt sa carn. Dur damunt sa carn una dormilega (posta des cavall de serp, o pregadéu, gènere Mantis) trobada en divendres sense cercar-la.
Mal de mare (histèric) Vid. Flatus.— Te de valenciana. «Si vols sa dona sana, dóna-li valenciana».
Mal de masclí (còlic intestinal, nefrític).—Cagaions de rata presos com a píndoles; te d’herballuissa amb una cuiarada d’orina des malalt, o d’una persona sana.
Mal d’uis.— Rentar-se’ls a sa pica de ferrer, (aigo d’acerons, de trempar i apagar ferro bullent) amb aigo de ruda i fonoi. Resta com aforisme: «Fonoi de ruda, fan sa vista aguda», que deu esser pres d’un aforisme llatí.
Morenes.— Rentar-se el ses amb esperit de vi. I com en cas de morenes a sa boca del cor dur una patana arenera, (cyclatnen de la terra) penjada pes coll.
Neuràlgia (dolor).—Beure en dejú, tres dies seguits, macerat de ciurons en vi; es primer dia s’hi posen 27 ciurons, 25 es segon dia i 23 es tercer. Diuen que no falla.