Avui en aquest article tocarem el tema dels negocis, que feien el pagesos, amb la cria del bestiar de feina, per mitjà dels compradors, baratederos i mercaders, la qual cosa a mitjan segle XX encara era ben viva, perquè dins el camp de Menorca la feina era feta a força d’home i bísties. Per aquest motiu, en aquell temps, i d’açò ja fa molts d’anys, venien de Mallorca els anomenats mercaders, per comprar bestiar de feina, perquè a Menorca i principalment en els llocs grans de sa tramuntana, tenien molta anomenada, per la recria d’aquest bestiar.
UNA EXPLICACIÓ DETALLADA. Ara bé, en aquest punt, hem de donar una explicació detallada, que tothom la pugui entendre, no podem començar la casa per la teulada. Aquest bestiar de feina estava dividit en dues parts; la primera eren totes aquelles bísties anomenades de cabestre, les quals es distingien entre bestiar «somerí i eguí». Les someres si criaven de cavall, treien matxos i mules, i si criaven d’ase, «rucs i ruques»; els rucs valien poc, però les ruques ja es pagaven millor. Ara, els matxos somerís eren molt cercats, perquè tenien molta força, eren molt bons per fer feina, i es pagaven bé, però les mules moltes sortien fallades.
Ara, la cria de les egües era totalment a l’inrevés, si criaven d’ase, sortien matxos o mules. Les mules eguines eren bones per fer feina, i tenien molt de preu, però els matxos... no eren tan fallats com les mules somerines, però sempre estaven magres, i per feina, tenien la força dels somerins, i no eren tant valorats. Ara si les egües criaven de cavall, sortien pollines o pollins. La raça menorquina d’aquests cavalls era molt preuada, també encara se’n trobaven uns pocs de raça àrab, i d’anglesa, però aquests eren més cercats pels carreters, els castraven, tenien força i feien bona feina.
En aquesta explicació, hi hem d’afegir la part dels bous a Menorca, que per llaurar i batre dins l’era feien molta feina. A la part de tramuntana del terme de Ciutadella, n’hi havia a tots els llocs. Començant a Torre del Ram, i fins a la Vall; principalment a ses Truqueries, que era allà on n’hi havia més. Però aquí i allà, arreu de Menorca, n’hi havia a diferents llocs.
La seva feina, com dic, era llaurar i batre, no en feien altra, però a la península també els feien estirar carro. Els bous es feien de vedells reforçats, no els castraven com a l’altra bèstia de feina, matxos, ases i cavalls, cosa que ho feien els veterinaris. En els bous els «tornejaven», (retòrcer els testicles fins que els deixin inútils, per a la reproducció). En aquesta feina, la feia un home pràctic, i n’hi havia pocs. Quan els bous varen desaparèixer totalment del camp menorquí, segons me varen informar, els darrers foren al terme des Migjorn Gran.
ELS BARATEDEROS I MERCADERS. En aquell temps, a quasi tots els pobles de Menorca hi havia baratederos, que es dedicaven a comprar bestiar de cabestre per tornar a vendre. Ara bé, aquests homes, i com a cosa curiosa, tenien un sobrenom; a Ciutadella eren molt coneguts en Rafel «es Pais» i també en Sebastià «es Bonyet», un altre de molt anomenat era en Tomeu de Binimoti, però aquest era de Ferreries. N’hi havia d’altres, però no record el nom, i tampoc de quin poble eren. Aquests baratederos o compradors de bestiar, dins el mes d’agost, quan els pagesos canviaven de lloc, també feien els estims, sempre eren dos, uns per l’amo que sortia i un pel que entrava. Vegades en cas de no avenir-se, havien d’anar a cercar un tercer, però en aquest, l’havien acompanyat dues persones, una de la part entrant i l’altra per la del sortint.
La temporada de vendre el bestiar de cabestre, si no vaig errat, començava després de tres mesos d’haver-lo desmamat; llavors era quan compareixien els mercaders mallorquins, però aquests ja feia estona que vivien dins una societat de progrés, sempre cercaven les bísties de cabestre triades, i duros a quatre pessetes, per cloure un tracte n’havien de parlar dues vegades. Ara bé, d’aquesta part en parlarem en un altre article, i baix un altre títol, perquè els mercaders mallorquins foren els que varen dur a Menorca una passa molt grossa de progrés, perquè varen influir a centrada de les primeres màquines de batre.
De tot aquest caliportal, en els antics pagesos de Menorca, no els vindrà res de nou, perquè dins la seva memòria aquestes coses encara estan ben vives, però ja han passat molts d’anys, i són dignes de recordar, i val la pena deixar-ne constància escrita, si no després es perden dins la fosca del temps.
Per avui ho deixarem aquí, ja en parlarem un altre dia, dels mercaders mallorquins, i els seus negocis. Fins un altre dia si Déu vol.