Fa ja quasi una dècada i mitja les places es varen omplir al crit de «no hi ha pa per tant de xoriç». Era el moment dels indignats. El temps dels escàndols de corrupció que afectaven els grans partits: des de la Gürtel als papers d’en Bárcenas del PP, el cas dels ERE del PSOE i els del 3 per cent i les corrupteles dels Pujol de Convergència.
L’explosió de tots aquests casos, i molts més, van indignar a gran part de la ciutadania i a les eleccions generals de desembre de 2015 van fer trontollar el bipartidisme. Podem va irrompre del no-res i va quedar com a tercera força, aconseguint amb totes les seves confluències fins a 69 escons. Sis mesos després es van repetir les eleccions, i Podem ara amb Esquerra Unida aconseguiren 71 diputats. Ambdues eleccions va guanyar el PP i finalment va poder formar govern, perquè PSOE i Podem no es van posar d’acord.
Amb Rajoy de nou al poder van sorgir més casos de corrupció, fins que l’octubre de 2018 la sentència de la Gürtel acabà amb Rajoy i la moció de censura portà a Pedro Sánchez a la Moncloa.
El PSOE va tornar al Govern d’Espanya gràcies a la corrupció del PP. Set anys després han esclatat nous casos, que afecten de ple al partit socialista, amb un exministre com Ábalos implicat i un exsecretari d’Organització (Santos Cerdán) a la presó, el que sens dubte electoralment fa molt de mal al PSOE. I a tot aquest bullit ara esclata un dels pitjors casos de corrupció que afecta el PP i a l’exministre Montoro, al que acusen presumptament de rebaixar milions d’euros en impostos a empreses que van contractar el despatx fundat pel dirigent popular.
Al final sembla tot un déjà-vu, i tornem a deu anys enrere, on PSOE i PP estan de corrupció fins dalt. Amb la diferència que ara el beneficiat més gran no serà Podem sinó Vox, on les enquestes ja li donen fins a 48 escons. I amb la diferència també que si PP i Vox en les pròximes eleccions sumen prou escons per governar no faran el mateix que van fer PSOE i Podem el 2015 i 2016.