He començat les columnes cafeteres d’enguany, 2025, copiant, literalment, els remeis que Francesc Camps i Mercadal –’Francesc d’Albranca’- metge de professió va aprendre, que no aplicar, de la gent de la pagesia de finals del segle XIX.
Si us heu molestat en llegir aquestes columnes haureu esbossat uns somriures d’orella a orella; jo crec que l’efectivitat dels remeis devia ser nul·la, tret que es produís allò que en termes mèdics es defineix com a ‘efecte placebo’ que, diuen les enciclopèdies, és una expressió mèdica que es refereix a l’impacte positiu sobre la salut produït per l’administració d’una substància amb cap acció farmacològica denominada ‘placebo’, paraula provinent del llatí que vol dir ‘complaure’, suggestionant el malalt pel que fa a la seva eficàcia terapèutica, amb la finalitat de millorar una evolució en el pronòstic. Els mecanismes neurofisiològics implicats en aquest potencial són desconeguts, però podria ser que estiguessin influenciats per la fe i la convicció del pacient.
Òbviament, un remei per treure el mal de cap -no confondre amb ‘mals de cap’, que ja sortirà a una altra columna- com és posar damunt el cap un colomí blanc sense cap taca, que no hagi sortit del niu, esmitjat en viu, costa d’entendre; els analgèsics com l’aspirina, comercialitzada a les darreries del segle XIX encara no era coneguda a Menorca, ni a la pagesia ni a les viles menorquines.
Altres remeis per a curar el ‘mal de masclí’ -mal de ventre molt fort, còlic intestinal o nefrític-, els pagesos menorquins consideraven un bon remei prendre cagallons de rata, i també tisana d'herballuïsa amb una cullerada d'orina del malalt o d'una persona sana, avui seria considerat un gran disbarat, a més de vomitiu. I tants d’altres mètodes curatius, com ara per fer treure cabells i barba, emprar oli de gat-maimó(?) ; oli de rascla (una rascla viva sofregida amb oli) avui semblen estrafolaris, però s’empraven, no sabem amb quin grau d’èxit.
I millor no dir res del que diu a l’apartat ‘Part’ ni tants altres que ens poden sorprendre per la ingenuïtat dels nostres avantpassats.
El llibre de Francesc d’Albranca conté molts altres temes com són les festes majors, faules, bruixeries i maltevuis, els encantaments, coses del temps dels moros o també els dedicats a les coves habitades, temes divertits i a vegades sorprenents, que devien ser motiu de sossegades converses al voltant de la foganya les llargues nits d’hivern, quan encara no hi havia ni ràdio ni televisió i, molt manco sèries i xarxes socials.